El secretari general de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría, ha afirmat que "el dilema entre la salut i l'economia és fals, no perdem més temps... cal utilitzar tots els recursos per a fer front i pal·liar la pandèmia". Amb la nefasta experiència en la gestió de la crisi de 2008, la Guerra ha assenyalat el següent: "Quan l'FMI diu que continuï gastant, no s'han tornat bojos, entenen –i entenem– que la prioritat és acabar amb el virus. El problema d'aquesta crisi és que cada dia que passa continua deixant un rastre econòmic, financer i social. Gastar a fer front al virus o a pal·liar les aparences és molt més productiu, més útil i més barat que deixar passar i estar preocupat pels ràtios de deute sobre el PIB".
Per tant, els governs, sempre fidels a les orientacions d'aquestes organitzacions mundials, ho saben ara. Avui dia, el prioritari no és salvar l'economia, sinó fer la despesa necessària per a acabar amb la pandèmia: més mèdics i infermeres, millor atenció primària, millors residències medicalitzades, invertir en productes sanitaris, matalàs econòmic i social per a les persones treballadores obligades a deixar el seu treball, millor atenció a les persones en situació d'exclusió social i a les persones migrants econòmiques i polítiques que viuen amuntegades.
Mentrestant, haurien d'oblidar el deute i eliminar les despeses de les obres faraòniques (TAV, metre de Sant Sebastià, nous Guggenheim...), així com totes les despeses relacionades amb la indústria militar que encara creixen de manera inintel·ligible.