D'acord amb la nostra Llei de Conservació de la Naturalesa, els Patronats són els òrgans de participació dels Parcs Naturals, entre els quals es troben l'aprovació dels pressupostos anuals dels Parcs i dels programes de gestió. La Diputació hauria d'explicar-nos com podrem complir aquestes competències si se'ns crida o s'oblida de cridar-nos quan s'acaba l'any.

La citada Llei també reconeix als Patronats un total d'onze funcions per a promoure o controlar iniciatives de protecció de la naturalesa, totes elles inútils, mentre els responsables no manifestin cap intenció de complir la llei.

És més vergonyós que en una administració que ens gasta gairebé 3 milions d'euros cada any “en la Direcció General de Participació Ciutadana”, i que “la governança oberta i col·laborativa se sustenta en les noves formes de relació i col·laboració entre els governs i la societat civil”, en aquesta Diputació que ens predica sense traves, amb els Patronats com a únics òrgans oficials de participació en l'Administració de la Naturalesa.

I sobre el contingut de les reunions, què dir; en els informes dels dos últims anys que ens van llegir els presumptes directors del Parc, ens van deixar clar que els Parcs Naturals no es gestionen per a la protecció de la naturalesa, sinó que, al contrari, les iniciatives públiques no tenen un altre objectiu que treure el màxim profit possible als usuaris d'aquests espais. Sabem que no tot ha de mesurar-se en diners, però que sense ell no es poden fer miracles. Perquè els Patronats ens van informar que dos terços dels pressupostos que no van poder aprovar van ser en infraestructures ramaderes o en gestió d'ús públic, i gairebé un terç en despesa de personal. En el millor dels casos, només el 3% es va destinar a la recerca. Encara que el primer objectiu dels Parcs Naturals és “protegir, conservar i restaurar els ecosistemes existents en l'àmbit del Parc”, la Diputació ha renunciat a aquest objectiu, la recuperació de la biodiversitat no és una prioritat de la Diputació.

I no contestaven a les nostres preguntes, atabalats per aquesta situació! No parlem de flora, ni de fauna, ni d'hàbitats, ni d'ecosistemes, ni de paisatges, ni d'emergències climàtiques, ni de patrimoni natural a les nostres autoritats. Estan signant Tractats Verds a la Unió Europea. A la direcció de Desenvolupament Rural de la Diputació no se li ocorre pensar que invertir en la protecció i recuperació de la naturalesa és necessària per a la recuperació econòmica, ni quan, com ha demostrat la crisi del COVID-19, s'ha tornat més necessari que mai tenir un entorn saludable. No volen entendre que si no es recupera la biodiversitat, a més del patrimoni natural, perdrem oportunitats per a fer front a aquesta mena de crisi.

Tal com es recull en els tractats europeus, qui reconeix la importància de la naturalesa per al benestar físic i mental, així com la capacitat de la nostra societat per a fer front al canvi global, les amenaces per a la salut i els desastres. O que necessitem que la naturalesa sigui present en la nostra vida. En un moment en el qual cada vegada s'estan fent més belles i profundes sessions per a la protecció de la naturalesa en el nostre Continent, potser nosaltres estem equivocats en pensar que som europeus.