La CAB és la comunitat de l'Estat espanyol que menys informació aporta sobre l'origen dels contagis de COVID-19. El Govern Basc ha determinat únicament el 5,4% de la procedència dels contagis, dels quals “el 2,6% s'han produït en centres sanitaris o soci-sanitaris, el 1,6% en “uns altres” i el 1,3% en “centres de treball”.

El 94,6% de la resta dels contagis tenen el seu origen en la CAB i és desconegut "", segons el Govern basc. Els agents d'Osakidetza, per part seva, pregunten a la ciutadania que ha donat positiu, entre altres qüestions, sobre el possible lloc del contagi. Existència de dades, per tant. A partir d'aquesta intuïció, el Grup de Recerca d'ARGIA ha buscat aquesta informació i, després de diverses setmanes d'esforç, l'ha aconseguit a principis de desembre. Osakidetza no, aquesta informació la té el Consell Assessor del Pla de Protecció Civil (LABI), presidit per Urkullu, que recull en el seu informe la identificació dels positius per COVID-19 i l'anàlisi creuada de dades de contactes. L'informe recull dades de la població que ha donat positiu: nom i cognoms, data de contagi, lloc de contagi... així com la relació de “contactes de risc” (persones que han estat més de 15 minuts o sense màscara) que ha tingut en les 72 hores prèvies a l'emissió del positiu.

L'informe del LABI recull milers i milers de dades, l'anàlisi requerirà molta feina, haurem d'esperar setmanes per a conèixer els resultats globals. No obstant això, la lectura de les dades ens ha sorprès oferint una altra informació molt significativa.

El positiu de Bingen Zupiria i els seus contactes

El portaveu del Govern Basc i conseller de Cultura i Política Lingüística, Bingen Zupiria, va donar el passat 15 de setembre un positiu. Els detectius es van posar en contacte amb ell per a interrogar-li sobre els contactes de risc i així evitar possibles casos de contagi. Entre altres coses, Zupiria va explicar als rastrejadors que el passat 14 de setembre a les 15.00 hores va mantenir una llarga reunió amb sis persones en la seu de l'Institut Cervantes a Bilbao. “L. Enríquez, A. Aldekoa, J. Izarra, I. González, J.M. Gastaca i J.J. El conseller de Llengua es va reunir amb “Baños”. És a dir: El Grup Vocento –El Correu, El Diario Vasco, ABC...–, amb els directors d'EITB, El Mundo, Deia i Grup Notícies, respectivament. No hi ha referència a una reunió tan important en les informacions públiques sobre l'agenda de càrrecs públics que facilita el Govern Basc irekia.eus. No obstant això, proporciona informació detallada sobre la cita anterior.

En Donostia amb mitjans de comunicació en basc “desplaçats”; a Bilbao amb bilingües “no desplaçats”

Hores abans, Zupiria va ser ponent en les jornades Comunicació en basca dels anys 2020 del curs d'estiu de la UPV/EHU. Va ser ell qui va tancar el discurs de la sobretaula i va concloure així la seva intervenció, amb els representants dels mitjans de comunicació en basc a l'una, com a oients: "Els mitjans de comunicació en basc estan massa abocats a unes posicions politicoideològiques", ha afegit. Va posar com a exemple el tractament informatiu que els mitjans de comunicació en basc han donat a l'ensulsiada de l'abocador de Zaldibar i a les polítiques del Govern Basc davant la COVID-19, assenyalant que en el Govern Basc s'han creat “grans incomoditats”. Després de pronunciar unes paraules, va marxar immediatament, abans d'iniciar el debat i la pregunta, després de demanar disculpes per la “necessitat d'estar a Bilbao”. Va fer arribar Zupiria la mateixa reflexió als mitjans que es van reunir a Bilbao?

ARGIA ha parlat amb una de les persones que van participar en la reunió de Bilbo. “Nosaltres també parlem del basc. En concret, volíem posar damunt de la taula el suport econòmic que mereixem els principals mitjans de comunicació en castellà per ser pioners en la promoció del basc”, ha explicat. Sempre segons la font, el director de Vocento va ser qui va donar inici a la reunió: “Va donar una dada reveladora. Els mitjans castellans han multiplicat en l'última dècada la presència del basc, duplicant als que menys han fet (de l'1% al 2%) i als més intentats (del 0,3% al 1,5%). No obstant això, els que parlen exclusivament en basc no han pujat en cap punt dels seus mitjans de comunicació la presència del basc. I tot això ho hem fet sense polititzar el basc i sense lliscar-ho polític-ideològicament”.

Llei per a l'aprenentatge gratuït del basc i del temps lliure

El Govern Basc i els representants de mitjans de comunicació no integrats van acordar dues mesures en la reunió, segons la font d'ARGIA. D'una banda, es van detallar les subvencions que rebran per participar en l'Euskaraldia: “Fixem una quantitat de diners per cada caràcter publicat en basc, simbòlica, per a expressar d'alguna manera el nostre agraïment. 37 euros per caràcter. Per exemple, per un article de 4.000 caràcters, 54.800 euros. Pot semblar molt, però tenint en compte les despeses –convocar un concurs obert, contractar un basc, pagar la quitança en finalitzar l'article, pagar a l'empresa que el corregeix...– al final et quedes a la porra. Si no és que tens pèrdues, però el basc mereix això i més”.

La segona mesura estava lligada a una preocupació. Al novembre es votava en el Parlament basc la llei basca sobre el dret a aprendre basc de manera gratuïta. En l'anterior legislatura es va aprovar la mateixa llei amb el vot a favor del PNB i, encara que des de llavors no s'ha fet cap pas en aquesta direcció, els mitjans de comunicació bilingües "no desplaçats" estaven preocupats per les conseqüències que pogués tenir una nova aprovació. “L'euskaldunización de la societat pot suposar una pèrdua de lectors”, ha explicat la font. “Però tots estàvem d'acord que l'administració no pot imposar el basc a la ciutadania forçant l'aprenentatge voluntari gratuït. El que l'Administració ha de fer és donar a la ciutadania l'oportunitat de donar diners per a promocionar el basc a l'administració, des de la butxaca d'un mateix, de baix a dalt i de manera participativa”. Sobre la base d'aquesta idea, es va acordar, d'una banda, que per a evitar les imposicions, el PNB votaria en contra de la llei el 19 de novembre i, per un altre, que el pròxim EITB Maratoia es destinaria a recaptar diners per a aprendre basc gratis. “Nosaltres volíem utilitzar la Marató d'enguany per a això, el basc val la pena, però ja estava decidit que enguany es volia donar a la ciutadania l'oportunitat d'enfortir la salut pública mitjançant aportacions privades en la lluita contra la COVID-19. El basc val la pena, però també la vida, i per això decidim deixar-lo per a la Marató de 2021”.

El 19 de novembre es va votar la llei en el Parlament Basc i el PNB va votar en contra, al costat de PSE, PP-Ciutadans i Vox, respectivament. El parlamentari del PNB, Aitor Aldasoro, va declarar que li sembla "estèril" limitar "el debat sobre el basc actual" a la gratuïtat. L'endemà, 20 de novembre, va començar Euskaraldia.