argia.eus
INPRIMATU
Mirant les corbes, el camí a estudiar
  • L'escriptor Uxue Apaolaza i la compositora Inés Osinaga han debanat els fils emesos per la periodista i escriptora Itziar Ugarte. Títol assignat a l'agrupació de tornada de la taula: “Corbes i camins en la conversa”. Excuses: L'Andana de la Corba d'Apaolaza (Susa, 2021) i la Mar d'Osinaga són les úniques vies del projecte. Literatura i música, la creativitat. De la mà de la Literatura, de la mà de Models, de quina veu i de què ser comptar i de quins personatges construir, en l'escenari i en el paper. S'ha acostat molta gent a l'oferta que estava a Zarautz el cap de setmana, especialment l'esport.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2023ko maiatzaren 08a
Igande eguerdian egin den mahai ingurua Zarautzen, Modelo Aretoan, Literaturiaren barruan. Ezkerretik eskuinera: Itziar Ugarte, Uxue Apaolaza eta Ines Osinaga. (Argazkia: ARGIA / CC BY-SA)

Per a tornar primer cal estar, després anar i tornar enrere. Van passar deu anys des que Uxue Apaolaza va portar a la llum el Mea culpa (Elkar, 2011) i en 2021 va publicar el següent, el Moll de la Corba, de la mà de Susa, guanyadora del Premi Euskadi de Literatura. Per a tornar cal “estar” abans, però Apaolaza diu clarament que no s'ha sentit “escriptor” abans. És més: “No tinc temps per a ser escriptor”. La clau, no obstant això, l'ha donat altres escriptors més joves que s'han donat a conèixer durant aquest temps: “Danele Sarriugarte, Kattalin Miner... No ens vam atrevir a dir a nosaltres: ‘Soc escriptora’. I jo mai m'he sentit escriptora... Aquestes més recents ens han apoderat d'escriptores anteriors i ha apoderat a les lectores”.

Inés Osinaga ha agafat el micròfon i, encara que deia que havia de limitar-se a cantar, ha agarrat el fil: “Jo també estima molta el que han fet les següents dones. Ens hem donat autoritat mútua”. I amb la seva aportació a la música, J. Martina parla del grup biscaí. Osinaga ha vist que “alguna cosa ha canviat” en l'escena, en el discurs, i ha agraït als de J. Martín per més o menys hospitalitat en determinades qüestions. Osinaga, deixant en la taula la copa de vi negre que li tocava de tant en tant, es lleva les sandàlies, es posa descalç, es col·loca mig genoll i mitja asseguda i dona play al cotxe. En una interessant mescla d'electrònica, El somni d'un jove ha reinventat la cançó.

L'Apaolaza, en reconèixer que no era capaç de parlar després de l'excel·lent cover, ho ha fet: “És un discurs molt potent, molt aclaparador. Arribes als 42 anys que tinc i dius: ‘quins eren els meus somnis de joventut’. I la veritat és que ara no somiava amb ser aquí (riu). Es diu moltes vegades, ‘si ho intentes’… Merda. El poder no deixarà de ser poder i nosaltres som peons. Aquí fem unes microconstruccions, però el poder pot destruir totalment”.

Apaolaza va publicar el seu primer llibre als 23 anys. “Escrius molt del teòric, gèneres, classes... però ara crec que amb 42 anys tot és biogràfic”. Diuen que el sistema cultural ha canviat, “alguna cosa”, i que el feminisme ha canviat, com s'ha notat en el món literari. No obstant això, sense donar el seu nom, però dient que “tots són molt macos”, en un ambient bromático però amb esperit crític, recorda a “diversos homes”: “Als quals diuen que a les dones ens publiquen més per ser dones… Senti, és mentida. Té entre tres i quatre vegades més públic que jo. No plori”.

Paraula i veu

En el seu segon llibre, Pixa Activa, Apaolaza compte el que cal comptar en la veu de Lur. Lur és una persona que té falta d'autoestima i que està rebutjada, i que sovint se centra en la culpa.

Però Lur no és un personatge qualsevol. Apaolaza: “Lur és una persona molt pegada a mi. És la meva disfressa, no soc jo, però diu coses que jo diria. Amb aquesta disfressa solta molta i la ficció sempre deixa marge. Crec que si en lloc de Lur em posés Uxue, hauria de manipular molt tota la resta, i no passaria text abans als altres. Bé, ara també bastant cuidat (riu)”.

S'ha dirigit a Osinaga perquè Apaolaza desitjava conèixer la seva experiència i conèixer les vivències de la cantant sobre l'escenari des de la posició d'un escriptor. El diàleg ha estat una cosa així:

Inés Osinaga: Jo he tingut enveja a Inés de Fam. Deia sobre el tablado coses que no anava a dir en el pla més íntim. L'escenari dona respecte, però també poder, clar.

Uxue Apaolaza: Però també hi ha molta exposició?

H.O. : També hi ha hagut moltes hores de teràpia.

O.A. : No hi ha ficció en aquesta Ines sobre el tablado?

H.O. : No, no... Ni autofiquia. És una performance.

O.A. : Jo visc Terra com un personatge meu, és l'espai de la meva veritat, és la ficció.

H.O. : Jo mateix em poso en el tablado. Moltes vegades pensava que el que volia aconseguir era, en lloc de desitjar-ho, sortir al tablado, desinsinuar.

La tercera i última cançó ha estat Osinaga, la cançó Rimmel de Gose, de temps antics. “En molts anys no podia cantar. Sense legitimitat, tirar sense blanc...”. (Si algú estigués interessat és interessant el que va comptar d'Inés de Fam en Gipuzkoako Hitza). Abans, però en algun altre tram, Osinaga també ha ofert la cançó Mamà, no vull anar al col·legi, proposta expressament per Apaolaza per al concert. La depressió, la impossibilitat d'aixecar-se del llit, la presència d'alguns dels temes de conversa han estat també per al gaudi dels quals érem a la Sala Model.