argia.eus
INPRIMATU
Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, la ultradreta guanya les eleccions en una regió alemanya
  • A la regió alemanya de Turíngia, el partit d'extrema dreta Alternativa a Alemanya ha rebut un de cada tres vots. A Saxònia, on també s'han celebrat eleccions, ha quedat segon, just per darrere dels democratacristians.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2024ko irailaren 02a
Björn Höcke, AfDren Turingiako hautagai erradikala.

Des de la constitució de la República Federal d'Alemanya en 1949, per primera vegada l'extrema dreta ha guanyat unes eleccions regionals. Ha ocorregut a Turíngia, a l'est del país, prop de la República Txeca; Turíngia té al voltant de dos milions d'habitants –un dels estats federats més petits; en tota Alemanya viuen 83,3 milions–.

El partit d'extrema dreta Alternativa a Alemanya (AfD) ha rebut un de cada tres vots a Turíngia, la qual cosa suposa un 33% de suport. En segona posició ha quedat la democratacristiana CDU, el partit d'Angela Merkel, amb un 23% dels vots. A Saxònia, amb 4 milions d'habitants, per contra, la CDU ha guanyat les eleccions, amb un 32% dels vots. Un punt menys l'extrema dreta.

Höcke: líder extrem

Björn Höcke serà el nou president de Turíngia, un representant de l'extrema dreta, segons ha anunciat. Als seus 52 anys, curiosament, és professor d'Història en l'institut i curiós, ja que ha estat condemnat en almenys dues ocasions per mostrar consignes relacionades amb el nazisme i utilitzar lemes de manera gairebé idèntica, "sense saber-ho".

Höck no compta amb el suport massa ampli de representants d'AfD a Berlín i altres voltants, que es consideren "radicals". Potser té més amics a Àustria que en el centre del seu partit, el de Berlín. A Àustria es relaciona especialment amb Neue Rechte, de l'extrema dreta identitària, i amb el seu líder, el jove feixista austríac Martin Sellner. Aquest últim també ha estat investigat i condemnat per exhibir en els seus mítings diverses consignes del nazisme.

Tant Neue Recht com AfD defensen la veracitat, especialment Höck. És a dir, la deportació de tot migrant, com si cada país fos només "de la ciutadania autòctona". En primer lloc, assenyalen que cal expulsar als "migrants il·legals", ja que existeix una necessitat imperiosa d'això; i en segon lloc, a tot immigrant assentat al país "per a assegurar l'existència del país".

Més pes de l'economia que els atemptats de Solingen

Fa uns deu dies, l'Estat islàmic va assumir l'autoria del crim ocorregut en el sud-est d'Alemanya: Un jove de 26 anys, d'origen sirià però resident a Alemanya, va apunyalar a una dotzena de persones i va assassinar a tres d'ells en un accident de trànsit. Encara que va aconseguir escapar, es va presentar en comissaria l'endemà. L'Estat islàmic va dir que es tractava d'una "venjança" dels musulmans de Palestina i d'altres parts del món musulmà.

L'extrema dreta va capitalitzar l'incident, especialment de cara a les eleccions del passat diumenge, i fins i tot Höck va canviar el lema per a AfD: Höcke o Solingen. Tria tu. De fet, Höcke va assegurar que la de Solingen amb AfD "no s'hauria produït mai, ni la immigració massiva ni el col·lapse de la seguretat". Aquesta campanya, pel que sembla, no ha influït molt en els vots, ja que abans d'aquests fets les enquestes donaven a AfD exactament com ho havien fet, entorn del 30%.

Alguns analistes apunten al fet que l'economia alemanya "segueix estancada" i que això té més influència que la immigració. En quatre dels últims set mesos, el PIB ha caigut, encara que només sigui una dècima, i al juny, per exemple, les exportacions s'han reduït un 3,5%. La inflació, no obstant això, ha seguit una trajectòria descendent: El nombre d'aturats ha baixat del 2% el mes de juliol.