- Bouba Diouf s'ha referit a les dificultats que viuen els migrants durant la pandèmia, a la influència que té l'absència de papers i a les lleis i polítiques que tenen en el punt de mira als més vulnerables: “Els drets humans haurien d'estar per sobre de tot”. És membre de l'associació de comerciants de carrer senegalesos Mbolo Moye Doole de Bilbao i del projecte INOR EZ DONA ILEGALA. A més del vídeo, també podeu escoltar la conversa en format pòdcast en aquest enllaç.
Bouba Diouf ens conta que la pandèmia està sent molt dura per als venedors ambulants. Sense treball i sense papers, molts migrants tenen dificultats per a mantenir el seu habitatge, per exemple. “Creem la caixa de resistència per a ajudar als que pitjor estan i ara entren menys diners, però creiem que estem solucionant alguna cosa”; estan ajudant famílies que necessiten molt.
La pandèmia s'ha aprofitat per a criminalitzar, entre altres coses, a les persones migrants i a les persones racialitzades. “Sempre es criminalitza als més febles, fins i tot en la pandèmia. Tots els dies veiem als policies municipals dirigir-se als negres per a posar-los contra la paret”. Ens explica el succeït a un dels seus amics: com li van demanar els papers i com li van colpejar abans que tingués temps per a treure'ls.
Ciutadans de segona? “En absolut”
Se senten ciutadanes i ciutadans de segona? preguntat pel periodista Mikel García Idiakez. “En absolut, som com vosaltres, amb molta dignitat, però és veritat que no existim institucionalment i que ens sentim marginats. Vivim aquí i som d'aquí, però les institucions ens demanen moltes coses, que hem de demostrar-ho en tot moment”.
Han aprofitat la crisi sanitària per a reivindicar els papers per a tots: “Hem fet molt de soroll, però políticament no s'ha mogut res. És més, els tràmits s'estan allargant molt per la pandèmia. Jo porto set mesos esperant; vaig començar els tràmits al febrer i al setembre vaig obtenir la meva targeta, imagina't”. I tenir papers és fonamental, perquè sense ells “no existeixes, no pots fer res aquí. Només et queda cometre una il·legalitat, fer els treballs més durs que ningú vulgui”.
Han aprofitat la crisi sanitària per a reivindicar els papers per a tots: “Hem fet molt de soroll, però políticament no s'ha mogut res. És més, els tràmits s'estan allargant molt per la pandèmia”
I, no obstant això, la gent segueix preparada per a prendre la pastera i arriscar la vida. “És molt trist, però el somni d'Europa continua viu”. Diouf ha deixat clar que cal canviar la política migratòria, que els polítics han d'obrir un altre camí per a facilitar la migració a la gent, perquè en cas contrari les vies són l'única alternativa i “els drets humans haurien d'estar per sobre de tot”.
El periodista també li ha preguntat què hauríem d'aprendre d'aquesta pandèmia: “Necessitem la força de la solidaritat perquè ningú es quedi enrere. Un exemple d'això és la caixa de resistència, així com el projecte Inor Ez Dona Ilegala, en el qual els diners s'ha destinat a aquest fi”.
