“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la revista ARGIA. Han passat sis anys des de llavors i ens preguntem: El País Basc s'ha ficat de nou entre les revoltes del món? I, d'altra banda, en què està la revolta del món?
El món es troba immers en la major crisi dels últims anys, fruit de les polítiques destructives dutes a terme per responsables del capitalisme que participen directament o indirectament en el “World Economic Fòrum” que es reuneix a Davos, Suïssa. De fet, quan els principals mitjans sota el seu control informen sobre l'estat del món, sembla que es refereixen al temps, com si el que li està passant al món fos natural, ocultant o blanquejant contínuament la seva preocupació.
El que sí s'ha vist en les reunions de Davos és que el model integral que el capitalisme ha imposat per la força en el món en les últimes dècades està esgotat, fins i tot per a ells. Fins ara, el capitalisme no té futur i els embogits camins de somni que els va obrir la caiguda del mur de Berlín també han arribat al seu punt àlgid. La tesi i la font de l'acumulació de beneficis sense fronteres s'han assecat i, en conseqüència, el món està canviant radicalment enmig de milions de treballadors, dones, joves, migrants, pobles, nacions sense Estat i resistència i explotació suïcida de la naturalesa. Aquí és on se situa la situació que viu el món en l'actualitat. La tragèdia que vivim és proporcionada a la gravetat de la crisi global, i la resposta que hem de donar ha de ser exactament igual si volem continuar vivint: l'alçament del món.
El problema és de totes les persones que tenim una visió anticapitalista i anticolonialista del món i, si realment ens enfrontem al projecte de capital, estem veient quina és la resposta: totes les modalitats de guerra o el procés general d'assimilació
La periodista libanesa, antropòloga i militant d'esquerra Leila Ghanem, en el seu discurs “La situació a Orient Mitjà” (La situació a Orient Pròxim), pronunciat a Madrid després del bombardeig de Líban i l'assassinat d'Hassan Nasrallah, va declarar clarament que el que està fent contra Palestina no és un bloc cambiista, sinó una visió del món. I el mateix podem dir d'altres pobles que viuen la guerra a tot el món, encara que amb característiques diferents, com Líban, Síria, l'Iran i Iemen, però també Veneçuela o Cuba. El que està succeint a Ucraïna o l'enfortiment dels BRICS no són més que el reflex d'aquest xoc. Per a fer front a aquest atac global hem de contextualitzar el nou alçament del món que s'està consolidant en el planeta, com ja hem vist en les eleccions de Sri Lanka. Però per a veure aquesta revolta del món, no podem deixar de tirar les ulleres que ens ha posat el Bloc Occidental i aprendre a mirar el món amb les nostres ulleres.
Són, per tant, els nous plans del capitalisme per al món els que estan en joc. Per això volen acabar amb els principals focus de resistència que poden donar la batalla més gran i ser una alternativa de model. El problema, per tant, és de tots els que tenim una visió anticapitalista i anticolonialista del món i, si realment ens enfrontem al projecte del capital, estem veient quin serà la resposta que rebrem: totes les modalitats de guerra o el procés general d'assimilació.
Si aquest és el context mundial, Euskal Herria ha de sumar-se al nou alçament del món que s'està consolidant en tot el planeta. Però això exigeix revertir la política convencional que s'ha enfortit i expandit al nostre país en els últims anys. No seduirem a l'enemic, no el convencerem, no hi ha un tercer camí. Davant el procés progressiu d'assimilació que vivim, hem de convertir les estratègies populars de desobediència civil i moviment social en eixos, enfortir el poder popular, articular l'espai anticapitalista basc. Serà dur, però és més dur veure tots els dies com ens estan desapareixent a través del procés d'assimilació que s'està desenvolupant.
Preparem-nos, llevem-nos les ulleres que ens han posat, posem-nos les nostres, i llavors ens adonarem del diferent que és la realitat quan ens mirem amb les ulleres d'oprimir o d'oprimir... De no fer-ho així, ens conduiran sempre de manera equivocada, encara que moltes vegades no ens adonem. Davant el procés d'assimilació que estem vivint, doncs, treballem tant la resistència com les possibilitats de desenvolupament de models alternatius. Mentre estiguem drets, podrem fer-ho, després serà massa tarda. Tornem a introduir Euskal Herria en la revolta del món.
Joseba Alvarez