A Ordizia s'ha pintat recentment un mural que recorda a Lazkao Txiki. El grafiti recull la preocupació del bertsolari per l'ús del basc. En Zerain també es va realitzar un mural en el qual s'homenatjava a Jon Maia. També es refereix al basc.

Les feministes d'Osiñe volem afegir a aquesta preocupació altra i fer una reflexió sobre si no estem oblidant una cosa important en favor de la cultura/el basc; on estan les dones* als nostres carrers.

El moviment feminista treballa constantment per a conscienciar sobre l'impacte que tenen els nostres símbols i referents en l'espai públic. L'espai públic és un reflex dels valors culturals de la societat. Un indicador de les dinàmiques i relacions de poder que es donen en aquest.

Des dels feminismes tenim un projecte per a reconstruir la vida i els significats públics. Som el que veiem i aprenem. Sabem que històricament els homes (blanc, cis-hetero…) han tingut l'hegemonia de l'espai públic. Això genera un desequilibri en l'espai que hauria de ser de tots i una vegada més les dones* ens quedem sense representació.

Els agents d'Ordizia, així com l'Ajuntament, tenim la responsabilitat de construir un poble feminista. Així les coses, ja és hora de dissenyar els carrers que ens representin a tots. Comencem a oferir espai a les dones* a les quals fins ara no se'ls ha donat visibilitat. Volem conèixer les seves històries de vida, saber qui són. On estan Lutxi Zaldua, Maurizia Aldeiturriaga, Joxepa Antoni Aranberri Xenpelar, Ernestina de Champourcin o Bizenta Mogel?

Obrim l'imaginari. Perquè necessitem nous referents i perquè el carrer és nostre, no ens quedem enrere pel bé de la cultura.