Emmanuel Macron, elegit president de la República Francesa, va intentar catalitzar el xovinisme francès restablint l'atabismo del Grandeur. Aquesta doctrina deia que combinaria el culte a la independència econòmica, política i militar de França amb l'enfortiment de la missió nacional i de la cultura francesa en el món.

No obstant això, l'aparició de la pandèmia de COVID, unida al conflicte d'Ucraïna, va posar de manifest la inquietant dependència dels països occidentals de les ordres de l'OMS i dels EUA, amb la consegüent pèrdua de poder decisori per part de les institucions europees i la submissió total a les ordres geopolítiques nord-americanes, convertint a França en una potència irrellevant en la nova cartografia geopolítica 2.0 de la Guerra Freda.

En política domèstica, a petició de la Patronal francesa (MEDEF) i amb l'oposició dels principals sindicats francesos (CFDT, CGT i FO), el govern de Macron ha proposat retardar la jubilació a 64 anys en 2030, un míssil en la línia de flotació de la idiosincràsia francesa, l'imaginari col·lectiu de la qual hauria inclòs el dret a la jubilació primerenca com recompensa del seu esforç.

Al mateix temps, la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors a conseqüència de la forta inflació i de l'empobriment pervers de les classes mitjanes, incrementaria la ruptura social del país, la qual cosa obligaria àmplies capes de població a dependre només del bé.

A conseqüència de tot això, es radicalitzaran els antics sindicats avorrits i subalterns (CGT, CFDT i FO). Els conflictes laborals es desencadenaran amb freqüència i per al 19 de gener es produirà el bateig de foc en la següent vaga general convocada pels sindicats i els partits de l'oposició.

Tampoc es pot descartar la inclusió de grups antisistema que podrien corregir les successives revoltes dels alumnes per a reeditar el Maig del 68 i condemnar la figura de Macron a l'ostracisme polític.

Germán Gorraiz López, Analista