A Àlaba, Mendialdea és la comarca amb menor densitat de població (5 hab./km²), i només al País Basc, la comarca dels Pirineus de Navarra és la que presenta una menor densitat. D'aquesta manera, tal com ha recollit Gaindegia, "la despoblació és el major mal que té el territori". A principis del segle XX, la Muntanya Alabesa comptava amb uns 8.000 habitants, i en l'actualitat compta amb 2.912 habitants censats. "En els últims deu anys, la Muntanya Alabesa ha perdut el 8,3% de la població total de la CAB". De fet, la crisi econòmica que va seguir a la crisi econòmica de 2008 va provocar una gran pèrdua de població en el territori, i altres factors també han contribuït a aprofundir en la malaltia de la despoblació.

Els serveis, lluny

Així, l'Observatori per al Desenvolupament Econòmic i Social ha destacat en la recent fotografia socioeconòmica de les comarques del País Basc que Muntanya Alabesa s'ha quedat fora dels eixos centrals de l'ordenació territorial general i que els seus serveis bàsics estan molt lluny, "més lluny que en cap altre país".

Al seu torn, es tracta d'una regió amb un teixit econòmic feble, per la qual cosa Mendialdea ofereix poques possibilitats de "desenvolupar projectes de vida de manera integral" i "fa temps que no pot competir amb la capital".

Si ens fixem en les dades, el problema demogràfic de Mendialdea és evident:"La presència de nens a la comarca és molt baixa (11,6%), molt inferior a la d'Euskal Herria (-2,8%). No obstant això, el major buit es dona en les generacions de 15 a 29 anys, la presència dels quals es limita al 9,6% de la població". L'absència de generacions joves es vincula a una presència feble de dones, i les generacions majors de 45 anys tenen una presència major de l'habitual. "Sobre aquesta base, és difícil que hi hagi una representació equilibrada de les generacions en el futur", ha afegit. Els desequilibris i la falta de vitalitat entre els grups d'edat constitueixen els principals riscos de la cohesió social de la Muntanya Alabesa.

Cohesió social sana

No obstant això, Gaindegia també ha ofert dades esperançadores. De fet, la resta d'elements analitzats reflecteixen una cohesió social "saludable". Així, els desequilibris socioeconòmics entre la població són més baixos que en qualsevol altre territori de la CAPV. A més, a pesar que els recursos formatius són limitats, el nivell mig de formació de la població és mig, pel fet que entre les generacions joves està lligat al mercat laboral de Vitòria-Gasteiz.

Entre els factors positius, l'estudi apunta també que no són pocs els que s'acosten als pobles durant el cap de setmana o en les hores estivals, "és a dir, hi ha vitorians que mantenen una relació de l'una o l'altra manera amb el territori d'origen".