argia.eus
INPRIMATU
'Renovables, amb quins criteris?', organitzat per Araba Bizirike. crònica de la taula rodona
"Ens venen continuar vivint igual a canvi de sacrificar el camp"
  • Nombrosos projectes de construcció de grans infraestructures han posat en perill les zones rurals en nombrosos racons d'Euskal Herria. Moltes d'elles, a l'ésser les més renovables, han vingut carregades de contradiccions. Nombroses persones i associacions que durant anys s'han mostrat en contra de la defensa de la terra i de la petició de renovables. La plataforma Llaurava Bizirik va voler reunir el 26 de novembre les veus procedents del medi rural en una taula rodona celebrada a Vitòria-Gasteiz: "Renovables, amb quins criteris? Reptes i respostes des de l'àmbit rural".
Jon Hidalgo Gereñu 2022ko azaroaren 28a
Araba Bizirik plataformak haize errota itxurako giza kate bat antolatu zuen larunbat arratsaldean. Gasteizko kaleetara eramanda ikusarazi zuten 200 metroko dorre hauen dimentsioa. Ekintza horrekin “mendien industrializazioa eta herri lurren jabetzea” helburu duten proiektu guztiak salatu nahi izan zituen plataformak, “itzulezinezko kalteak” eragin baino lehen. Argazkia: Araba Bizirik.

En el barri vitorià de Salburua es van reunir Mar Garrote, membre del grup Etxaldeko Emakumeak, de l'associació Ramón Roa Bionekazaritza, en representació de Josebe Blanco EHKOlector, Edurne Basterra, agricultora i ramadera, i Valen Arteaga, Llaurava Bizirik. També va acudir Margarida Prieto, procedent de Galícia, que va donar testimoniatge del Sindicat Labrego Gallego.

En la conferència es van mostrar les inquietuds de cadascun des del seu àmbit. Tots van mostrar un paisatge construït a favor de l'agroindústria i les grans cadenes de distribució. Les lleis han anat perdent any rere any als petits agricultors i ramaders rurals, sotmesos a grans capitals i interessos econòmics. Les decisions preses per a “la ciutat i la ciutat”, segons Josebe Blanco. El membre del PNB va denunciar que el medi rural s'està convertint en un magatzem per a tot allò que no volen a la ciutat, ja sigui un abocador o incinerador, un TAV, unes autopistes o torres elèctriques d'alta tensió. Tot per al sosteniment del mitjà urbà, amb una visió colonialista del medi rural. Mentrestant, segons Mar Garrote, els agricultors i ramaders rurals busquen la “supervivència” en camins cada vegada més difícils. El tema era la transició energètica, però sense una transició en el model alimentari els ponents difícilment veien una solució. Per als garrotores, desgraciadament, l'alimentació és un tema que no se sent tant. En l'actualitat, només el 3% dels aliments frescos que es consumeixen a Euskal Herria es produeixen en ella, mentre que els llegums, per exemple, viatgen una mitjana de 7.500 quilòmetres fins a les nostres llars.

Amenaces del medi rural

Es va parlar de diverses amenaces: la instal·lació de centrals eòliques de muntanya, la instal·lació de centrals fotovoltaiques en terres agrícoles i el predomini de l'agroindústria. Per a fer front a aquests gegantescos projectes, Ramón Roa va assenyalar la necessitat que el medi rural estigui viu, perquè els projectes que sorgeixin a les ciutats no s'imposin en el medi rural. La revitalització del medi rural canviaria les necessitats energètiques i permetria la descentralització. Tractant de ser optimistes, van parlar dels canvis que pot portar aquesta crisi múltiple. “Desgraciadament, només es parla de substituir les fonts d'energia actuals per unes altres, en lloc de reduir el consum”.

Blanco va parlar del canvi d'actitud a les ciutats. “Hem acabat el pastís de xocolata i ens queixem que no hi ha més. Ens ofereixen pomes, però no volem, nosaltres volem un pastís de xocolata. Hem d'aprendre que hi ha límits, que passem fa temps. I sobretot que amb menys coses podem ser felices igual”. Més d'un va comentar que en la pandèmia del COVID-19 els agricultors havien registrat un augment considerable en la demanda. Els ciutadans es van recordar del medi rural i van prestar més atenció a la producció pròxima. “Es van oblidar aviat, però”, deia Edurne Basterra.

Tots els ponents van comentar que el clima està sofrint ja els efectes de l'emergència. Margarida Prieto va relacionar els greus incendis gallecs amb la falta de pluges i la falta de pastures per a alimentar bestiar. Amb la falta de fred hivernal, l'auge de les plagues dels arbres, que no fa suficient fred perquè es recuperin a l'hivern. La mala tendència dels últims anys ha augmentat enguany, segons Roa. En el sud d'Àlaba va deixar de ploure al maig i ha sortit més de sis mesos fins a la setmana passada. El clima està canviant i Rosegui es va queixar de la incertesa que viuen els pagesos. “Els avis ens deien que a l'hivern feia fred i a la primavera plovia. Ara estem cecs sembrant terra, però sense saber què vindrà a la primavera”.

Fotografia: Jon Hidalgo
Necessitat d'establir aliances entre ciutats i pobles

A Galícia es coneixen les centrals eòliques fa temps. En molts pobles hi ha dos molins de vent per habitant. Davant la pregunta de què feia cada col·lectiu enfront d'aquesta pressió, Margarida Prieto va destacar que la seva principal comesa és difondre la informació. “Quan veuen els danys que poden causar i els beneficis per a qui seran, els ciutadans s'aixequen contra aquesta mena de projectes”. La majoria dels ponents d'Euskal Herria van parlar de la impossibilitat d'actuar perquè “tenen bastant treball amb sobreviure”. No obstant això, Basterra va assenyalar la necessitat d'incidir en la conscienciació de la població rural.

Valen Arteaga va denunciar que els mateixos transnacionals que han provocat la crisi ens venen ara la solució. “Si volem continuar vivint igual, sembla que hem d'assumir el sacrifici del medi rural. Una zona que hem de cuidar especialment per a lluitar contra el canvi climàtic”. També es va considerar imprescindible la participació ciutadana, ja que moltes vegades han rebut més protecció de la ciutat que dels agents del nucli rural. Van destacar la necessitat d'establir aliances entre ciutats i pobles, ja que la ciutat no pot perpetuar-se i els intents que es realitzen des de les institucions que van veure amb preocupació per a repartir encara més tots dos àmbits.

Agricultors i ramaders van cridar a l'organització i la lluita. Van subratllar la necessitat de fer passos en el camí de la desacceleració, tenint en compte que és molt difícil sentir que les coses vagin a pitjor. És molt més fàcil vendre la riquesa que suposadament porten les centrals eòliques. Si la tendència no canvia molt, segons Roa, el camp es convertirà en un museu d'antropologia. “Es lleven els pastors i després s'explica com vivien els pastors, com feien la llana i per on caminaven les ovelles. Es va derrocar el pastor, i en aquestes pastures ara hi ha molins de vent”.

Mobilització a la tarda

La plataforma Llaurava Bizirik va organitzar el dissabte a la tarda una cadena humana en forma de molí de vent. Traslladats als carrers de Vitòria-Gasteiz, van veure la dimensió d'aquestes torres de 200 metres. Amb aquesta acció la plataforma va voler denunciar tots aquells projectes que tenen com a objectiu “la industrialització de les muntanyes i l'apropiació dels terrenys comunals”, abans que es produeixin “danys irreversibles”.