Estem en un procés d'Iniciativa Legislativa Popular per a crear una Renda Bàsica Incondicional, i moltes vegades estem debatent sobre la conveniència o no de la proposta. No tant per la seva provada viabilitat econòmica, sinó per qüestions més filosòfiques o per com afrontar els canvis.

Ara, per les conseqüències que pugui tenir en les dones, vull subratllar els inconvenients que algunes feministes posen a la renda bàsica. Les preguntes que es poden plantejar són: No pot ser que les dones, quan tenen renda bàsica, decideixin quedar-se a casa? Amb la tendència de les dones a assumir el treball de cures, la renda no continuarà fomentant el mateix? Amb la precarietat de les cures mal pagades i mal valorats, les dones no preferiran abandonar l'ocupació assalariada?

No estem demanant 900 euros, no demanem una quantitat de diners, no demanem una almoina. Els euros són un mitjà, no un objectiu. Estem reclamant el reconeixement d'un dret universal: el dret a una vida digna, a sobreviure amb una renda bàsica que va més enllà del llindar de la pobresa.

Hi ha algun impediment perquè les dones tinguin més autonomia per a decidir, encara que decideixin el que decidim? O no estem preparats?

I ara, quan?

Què prediu la robotització quan l'atur continua pujant al 20%, al 30% o al 40%?

En deu anys es complirà el centenari del sufragi universal en l'Estat espanyol. A l'octubre de 1931 aconseguim el dret de les dones a votar. Es va aconseguir per quaranta vots de diferència. Va haver-hi dones i homes que es van oposar al vot de les dones, però l'aconseguim. El dret a votar, el dret a votar que ens agradaria, no el dret a votar "bé", no el dret a votar "a l'esquerra", només es va aconseguir el dret universal al vot. I va haver-hi un gran debat, com avui dia ocorre amb el dret a una vida digna o amb la Renda Bàsica Incondicional.

L'oposició no provenia d'una persona sense estudis o de dones activistes, sinó de Victoria Kent (1898-1987), la primera advocada espanyola del Partit Republicà Radical Socialista. El seu discurs es basava en la falta de formació de les dones per a exercir el dret al vot. Era millor ajornar-la perquè el clergat no pogués votar a la dreta. "Si totes les dones espanyoles fossin simples treballadores, si les dones espanyoles haguessin passat un període universitari i estiguessin lliures en la seva consciència, avui m'aixecaria davant tota la Cambra per a demanar el vot de les dones. Però a aquestes hores m'aixeco, per a dir el contrari i amb tota la valentia del meu esperit". Són paraules de Victoria Kent, que també van ser secundades per Margarita Nelken o Hildegart Rodríguez. Nelken va ser el que es va oposar al vot femení per considerar que la dona “havia de preparar-se per a aquesta responsabilitat”.

Va ser un home, Miguel de Unamuno, qui el va denunciar en un article publicat en El Sol el 4 d'octubre de 1931: "Aquest caràcter històric masculí que el clergat regular o secular governa a la dona espanyola des de la confesionaria és el desig histèric de masculinitat que el dictador Primo de Rivera va esmentar un dia abans", ha afegit.

Ara, a través de la Renda Bàsica Incondicional, s'ha presentat en el Parlament basc una petició perquè totes les persones tinguin dret a una vida digna. I ara volem que ho acceptin, no podem esperar. No podem tenir por que les dones decideixin "malament".

A què esperaríem? Fins que totes les dones estiguin preparades i universitàries? Això ens garantiria l'apoderament a tots els nivells? Estar emancipat?

Qui som per a decidir quan les dones estan preparades per a exercir el dret a una vida digna i a accedir a la Renda Bàsica Incondicional? Quan estaran tots disposats a utilitzar "bé" una LOGSE, a utilitzar-la amb responsabilitat i a emancipar-la?

Amelia Valcárcele presenta Dones en la història d'RTVE. Com argumenta en el documental Clara Campoamor: "La defensa del vot femení es basava en principis i no en conseqüències", nosaltres ara podem dir el mateix.

Defensar la Renda Bàsica Incondicional és una necessitat, està basada en principis universals, i les dones feministes no podem excloure-la, sobre la base de les conseqüències que pot tenir sobre les dones.