Baiona. 8 de març. 12.30. La plaça del mercat es va omplint a poc a poc. Les dones* ens quedem. Molts no ens hem reunit per al sopar, equiparant-nos a altres pobles i ciutats d'Euskal Herria. Ens ajuntem tots un al costat de l'altre, en la meta, en aquesta gran plaça –la meitat plena de venedors, la meitat de vaguistes*–. Com si ens sentíssim més forts d'aquesta manera. Un menjar tranquil, principalment entre amics o companys. Entre nosaltres no es va parlar molt de la violació, la impunitat, els assassinats, el sexisme, el masclisme, el patriarcat o el capitalisme, com si les nostres raons fossin evidents. Era un bonic dia previst: menjar, taller de pancartes i manifa, a les 18.30 de la tarda.
I de sobte, el canvi. De la tranquil·litat a l'acció. Força.
La idea va sorgir de la conversa entre uns vaguistes. Acudir a retirar la publicitat sexista realitzada pel supermercat d'Angelu, manifestant la nostra queixa. El grup funcionava. Es van crear comissions: equip inventor d'eslògans, grup de comunicació, etc. Durant una hora s'havia planejat anar a ella. Es va realitzar l'acció. Es va encendre la il·lusió.
Menjar. Coordinació. Acció. Manifa. Així va transcórrer el dia.
El moviment feminista va crear l'acció. Perquè el moviment feminista és un moviment de dones*, és un dia sense etiquetes, és un dia per a denunciar una dependència general. Voltejar, unir i fer el que es preveu. La vaga fa un petit pas, però la manifestació continua concentrant a la major part de la gent. Sempre som les formigues del País Basc. En Lapurdi, Zuberoa i Baxe-Nafarroa hi ha diferents grups de dones*, però quan ens diem “Moviment Feminista”?
Ens conservem.