Carlos Torres, president del BBVA, va guanyar 4,09 milions d'euros en 2020 –2,45 milions amb sou fix i 1,64 milions per a la previsió de jubilació–. Per part seva, el conseller delegat d'aquest banc, Onur Genc, va guanyar 3,43 milions d'euros, amb un sou de 2,18 milions i un complement de 1,25 milions per a retribució fixa i mobilitat.

Els seus ingressos podrien haver estat molt majors, ja que aquests sous són un 44% menys que en 2019, ja que "en el moment de la pandèmia, la cúpula del banc va renunciar voluntàriament a la seva retribució variable, en virtut d'una recomanació del Banc Central Europeu". Són dades oficials que s'han donat a conèixer en els últims dies. Cobren salaris similars en la majoria de les cúpules de les empreses que cotitzen en l'Ibex 35 (per exemple, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va percebre 3,36 milions d'euros l'any passat) i en el CAC 40 de l'Estat francès.

Pressionant als representants de les associacions patronals i organitzacions afins, aquests empresaris condicionen sense vergonya les polítiques econòmiques, socials i salarials dels governs. En l'Estat espanyol, per exemple, s'han vigilat, controlat i suspès les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i de les pensions.

Milions de persones han de sobreviure cada mes amb l'SMI de 950 euros o amb pensions inferiors a 1.000 euros per culpa d'ells. Molts altres estan en atur o marginació i viuen per sota del llindar de la pobresa. Un sistema com l'actual –capitalista–, que genera tanta riquesa per a uns pocs i tanta injustícia i desigualtat per a la majoria de la societat, és injust, insolidari i inacceptable.

Persones, grups, associacions, partits polítics, sindicats… tots tenim l'oportunitat de construir un sistema alternatiu. L'oportunitat que hi hagi un altre sistema més just que impedeixi que els sous milionaris es converteixin en milionaris de la riquesa generada per una minoria amb el treball d'una majoria social.