argia.eus
INPRIMATU
Paskual Rekalde, membre de número d'Euskaltzaindia:
"El basc baztanés s'està "navarrando" i cada vegada són més els nens i nenes que se sumen al basc"
  • El membre de número de l'Acadèmia de la Llengua Basca, Paskual Rekalde, ha organitzat una xerrada introductòria el 23 de maig a la seva ciutat natal, Amaiur. Aquest lingüista va ser nomenat membre de número de l'Acadèmia de la Llengua Basca el 17 de juliol de 2020, però a causa de la pandèmia el seu discurs d'entrada s'ha retardat un any. En la seva intervenció, Rekalde ha tractat tres temes principals: l'euskara batua i les expressions; l'aportació de les paraules baztanesas al Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca; i els noms locals d'Amaiur, noms de casa, noms de persones...
ARGIA @argia 2022ko maiatzaren 24a

La Sra. Recalde inicia la intervenció d'ingrés en Euskaltzaindia recordant a Andrés Iñigo, que ha ocupat el seu lloc en l'Acadèmia. Ha subratllat la labor realitzada pel representant d'Euskaltzaindia a Navarra durant 24 anys, tant en l'onomàstica com en el diccionari i en la promoció del basc. “Gràcies a ell cada vegada són més les paraules en basca de Navarra en el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca”, ha recordat.

Rekalde ha assenyalat que el basc batua amb més de 50 anys també s'està reforçant i que el que s'aprèn a l'escola i en la universitat “també s'està estenent a l'oral, encara que sigui parcialment en alguns llocs”. Posteriorment, Paskual Rekalde ha fet honor als pioners del basc baztanés, aletejant les aportacions de Juan Kruz Goienetxe, Bitorio Apeztegia i Jazinto Santsiñena, sacerdots materns.

Parla de la situació del basc a Navarra: “Les noves generacions parlen més basca (...) El basc és present en l'educació, en els mitjans de comunicació i en l'administració”, però també ha subratllat que el llenguatge “ha canviat molt” en els últims anys. “Els baztaneses, en general, no estem mirant al Nord: el nostre basc no és avui un labortano sinó un baztanera-navarrès”, ha reconegut. Per tant, ha arribat a la conclusió que “el basc de Baztan s'està navarrando, i que cada vegada s'uneix més el basc, especialment els nens que han passat per l'escola”.

Rekalde ha pres nota també de les paraules de Baztan, començant per Amaiur. A continuació va sacsejar la toponímia de la zona, aclarint algunes curiositats. Al final, Amaiur ha subratllat que “continua viva i euskaldun”, “orgullós de la seva pròpia identitat”.

A continuació, Miriam Urkia, membre de número de l'Acadèmia de la Llengua Basca, ha donat resposta a la conferència de Rekalde i ha recordat la seva dilatada trajectòria, destacant els treballs realitzats en Euskaltzaindia. A continuació, explica el lloc que ocupa l'altonavarro en el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (gairebé 600 accepcions de moment).

Recepció del poble d'Amaiur

Segons explica la crònica realitzada per Euskaltzaindia, al migdia s'ha celebrat l'ekitalde institucional, que ha estat inaugurat pel poble d'Amaiur: Els Gaiters del Baztan han trencat el silenci, a continuació Mikel Altzuarte ha llançat un parell de versos, el cor Amaiur Kantuz ha cantat la cançó Amaiur noble i lleial, i finalment l'alcalde de Baztan, Joseba Otondo, i l'alcalde de la localitat, Ixabel Aleman Amaiur, han donat la benvinguda als assistents. El president de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, Andrés Urrutia, també ha pres la paraula i ha destacat el simbolisme i la importància de l'acte. Abans que Paskual Rekalde pronunciï una conferència, el cor Amaiur Kantuz ha interpretat la mort de Xalbador.