“Com els rics han utilitzat els països pobres per a obtenir matèries primeres barates, ara les zones rurals som sacrificables per a les ciutats”. Així es desprèn de la plataforma Erdiz Bizirik contra la mina que Magnesites Navarreses vol construir en la pasturatge Erdiz de Baztan. Així ho va explicar divendres passat el portaveu Jon Elizetxe Bidebain en la Comissió de Desenvolupament Rural i Medi Ambient del Parlament Foral.

Els membres de la plataforma creuen que “la mina destruiria l'ofici i el futur dels pagesos que utilitzen la corraliza d'Erdiz”. En concret desapareixerien 476 hectàrees repartides en 260 bestiar. “Baztan és la comarca que està mantenint el sector primari a Navarra i Erdiz és la clau per a mantenir aquest nivell”. Es calcula que 80 famílies, 250 egües, 500 vaques i 1.500 mascles utilitzen Erdiz al llarg de l'any.

A la vista de l'extensió de la zona, consideren que el jaciment generaria greus problemes ambientals en tota la comarca: “Desapareixeran algunes espècies protegides, es contaminaran les aigües i les fonts circumdants i es generalitzaran pols i soroll pel transport de materials. A més, la pròpia activitat de Magna influeix directament en la salut dels ciutadans: és la tercera empresa de Navarra que més CO₂ produeix”.

En aquest sentit, Elizetxe recorda el “antecedent legal” que suposa el projecte de la mina de Magnesites Navarreses en Zilbeti. En 2015 el Tribunal Suprem va rebutjar el projecte al·legant que danyar part de l'espai protegit perjudica a tot l'espai protegit. “Per tant, el projecte és il·legal”, ha assenyalat la portaveu. Cal dir que aquella zona protegida de Zilbeti és la mateixa que la d'Erdiz, el massís d'Aldude. A més, forma part de la xarxa Natura 2.000 i compta amb la denominació de pasturatge ecològic.

Segons Elizetxe, tot això atreu a “un sector turístic de vital importància en el Baztán”. Per tant, el projecte, a més d'acabar amb els llocs de “ja existents”, “finalitzaria amb infinitat de llocs de treball tant paisatgístics com transversals”.

No obstant això, PSN, Geroa Baie i Navarresa Suma aposten per prioritzar els llocs de treball que aportaria Magnesites Navarreses. Com a alternativa als ramaders, defensen l'opció plantejada per l'empresa propietària de la filial Magnesites Magna. És a dir, girar el bestiar en zones que no s'exploten en el moment, però Erdiz Activa no el veu bé, ni de manera pràctica ni des d'un punt de vista ecologista.

Ahal Dugu, Esquerra-Ezkerra i EH Bildu comparteixen l'anàlisi de la plataforma i acusen a Antonio Javier Lecunberri, del PSN, que en la seva intervenció Magna s'ha limitat a llegir els arguments enviats per correu electrònic la setmana passada a tots els parlamentaris. “En definitiva, volen exportar terres comunals i lliurar-les a multinacionals”, ha respost Elizetxe.

Manifestació a Pamplona

Manifestació 22 d'abril Dia Internacional del Medi rural i Erdiz Activa ha convocat una manifestació contra la mina als carrers de Pamplona. Malgrat les protestes de Baztan, aquesta vegada la plataforma vol que les institucions situades en la Capital Navarresa escoltin el seu missatge sota el lema La defensa del medi rural.

En la nota oberta sobre aquest tema, es diu que “han passat 22 anys des que la Junta de Govern va autoritzar l'empresa Magnesites Navarreses a realitzar sondejos en Erdiz. En aquell moment els ciutadans no vam poder veure amb bons ulls que la major menjadora comunal de Baztan es perforés a mitjana altura per a omplir les butxaques d'una gegantesca empresa. En el Baztandarra el 87% s'alineen contra el projecte miner. Avui seguim en contra del projecte miner que es vol realitzar en Erdiz”.

De fet, les institucions de la Vall de Baztan han tractat de fer tres consultes: la primera, quan el projecte de Magna encara no estava registrat a proposta de l'ajuntament, va ser rebutjat pel Govern d'Espanya; la segona va ser rebutjada per les Juntes Generals de la zona, però argumentada que no tenia competència sobre projectes industrials, va ser suspesa; i la tercera proposta pels catorze alcaldes de Baztan va ser rebutjada per la Delegació del Govern de Navarra. En aquest últim cas, la Guàrdia Civil va ordenar als alcaldes acudir a les casernes i els van amenaçar amb ser sancionats en cas d'interrogatori.

“Això sí democràcia!”, ha dit Elizetxe. “Com els baztaneses ens semblen bastant ximples, el Govern de Navarra ens ha de dir el que ens convé. “Per a què es va aprovar la Llei foral de Participació? Com voleu creure en les institucions si ens passeu per damunt i ens devoreu?”, pregunta Elizetxe als parlamentaris.