Des de novembre fins a l'estiu següent, durant vuit mesos, vuit euskaltzales ens reunim cada setmana a l'empara de l'associació cultural Euskal Secretaria-Cultura, a la sala que li preparava l'acabada de crear Enbata, al carrer de les Cordelias, 14, en el pis superior de la Impremta donis Cordeliers.
Qui érem: Des del PNB Jesús Solaun i Telesforo Montsó, des d'ETA Eneko Irigarai i Txillardegi, des d'Enbata jo, a més els tres capellans francs que treballaven en la litúrgia basca: Andiazabal d'Urruña, Jean Hiriart d'Urruty i Roger Idiart d'Azkaine.
En general, quatre euskaltzales d'Hegoalde i altres quatre d'Iparralde, potser gràcies al lloc principal que el labortano ha ocupat durant molt de temps en la literatura basca.
Per a això, Txillardegi va prendre la iniciativa. Va ser ell qui ens va reunir, sobre la base de dos pilars: d'una banda, els partits bascos, per un altre, els joves sacerdots labortanos que parlaven de la línia oberta pel Concili Vaticà 2.
Tot el treball l'havia emprès ell, perquè ja havia començat a pensar en el tema, i a més era el que tenia més aptituds entre nosaltres.
Com a membre corresponent de l'Acadèmia de la Llengua Basca, va intentar empènyer a Euskaltzaindia, almenys dues vegades per carta, però en va: per a això no hi havia majoria, perquè molts dels colomars de bona edat no estaven disposats a moure's.
Descoratjat, doncs, per la via oficial, Campaneta va prendre una sendera, tan feble com audaç, que hagués de tenir èxit inesperat. Segurament comptava amb arguments sòlids i fonaments.
Per a dur a terme el treball d'aquests vuit mesos, celebrem el Congrés de Baiona els dies 29 i 30 d'agost de 1964, dissabte i diumenge al matí, sempre en la seu de la Secretaria Basca, en el primer pis del 14 de Cordelia, i els acords van ser els següents: 1- Escriptura, grafia 2- Declinació 3- Dos ajudants d'Aditza (soc i tinc) en els quatre temps principals 4- Un petit diccionari de paraules que havien de prendre la lletra o la lletra H.
Més tard, en l'estiu de 1968, Koldo Mitxelena va assumir la dosi de Baiona com batejat i, en principi, va fer acceptar l'obra de Txillardegi a Euskaltzaindia. Si Hots Txillardegi és el pare del basc unificat, Mitxelena és el padrí i el pastisser del basc batua: si era necessari aquest interlocutor perquè se'l reconegués especialment entre els vivers nacionalistes, almenys per a tranquil·litzar-li una mica més en cas contrari; el va aconseguir gràcies al seu prestigi, que li inspirava una gran estima, d'una banda com a excombatent, i per un altre com a lingüista savi. A cadascun el seu.
Òbviament, Euskaltzaindia no s'ha parat en això: ha treballat contínuament i sempre en la mateixa línia, amb tots els seus ajudants en les comissions, en les diferents seccions de la llengua: gramàtica, onomàstica, atles, vocabulari…
El diccionari de Batua recull les paraules literàries de tots els dialectes: ja ha aparegut més de quaranta mil, i així ens ofereix un basc extens, obert, especialment als escriptors. Parlem de basc escrit, perquè aquest és el camí que prenem per a la unitat, i sempre hem seguit. Hi ha molt per fer, però si comencem per aquí, on estaríem avui, com deia Leizarraga, amb diferències d'un poble a un altre, i gairebé d'una casa a una altra…
Aquesta notícia ha estat publicada per Enbata i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.