La pols ha aixecat les accions d'un grup de desconeguts contra un monocultiu de Kutxabank a la vall de l'Urola. En aquest sentit, ENBE, ENBA i GBE (Gipuzkoako Basozale Elkartea) van oferir una roda de premsa. Van condemnar el fet i van demanar que els autors el castiguessin.

Després d'un temps i pensant a tornar a la calma, voldria fer algunes reflexions sobre aquest tema.

Per a començar, cal dir que no estem parlant de boscos. Els moviments de Boscos Vius o els estudis d'agents com Naturko expliquen que els boscos són una altra cosa; una comunitat d'éssers vius, una varietat d'espècies i plantes de diferents edats (no sols arbres) d'animals que viuen en ells, fongs, bacteris, etc. Tots ells, interrelacionats, formen un sistema ecològic.

Per contra, les plantacions industrials són zones d'espècies i arbres monoedades en les quals es concentra tota l'atenció en una única espècie d'interès econòmic i es tallen totes les que es creen perquè no facin competencia.no cal dir que són molt pobres en biodiversitat.

A Guipúscoa i Bizkaia tenim molt poc de la primera i molt de la segona. D'aquesta manera , el terme bosc no s'utilitza en condicions adequades, la qual cosa genera confusió en la societat. Probablement una confusió intencionada.

Per tant, seria més correcte si la RGI adeqüés el seu nom. Amb la denominació d'Associació de Propietaris de Terres de Guipúscoa, seria més fàcil entendre que representen a la propietat que busca beneficis abans de l'equilibri ecològic. D'entre ells, la major part de la força, com no podia ser d'una altra manera, s'entendria més clarament que la tenen els terratinents més grans i que en la majoria dels casos aquests terrenys no els conreen (sinó els treballadors explotats). De fet, una vegada que les espècies arbòries interessades hagin arribat al seu creixement, es procedirà a l'enderrocament de totes elles mitjançant tala a fet, deixant el sòl desprotegit i generant importants pèrdues de sòl. La recerca duta a terme per Arturo Elosegi d'Aranzadi ha revelat aquest procés i la pèrdua de biodiversitat.

Qui estima la Terra no li maltracta i tractarà de mantenir i augmentar el sòl que ha creat durant milers d'anys. Al revés, qui vol beneficis a curt termini, dissipa el bé que ha arribat a les seves mans i deixa terra empobrida als seus descendents.

D'altra banda, em sorprèn molt (inozoa ni) veure que dos sindicats bascos terratinents s'adhereixin als llenyataires que representen part del sector. Seria millor (i no els he escoltat) que denunciessin les dures condicions de treball dels treballadors que operen en el sector i defensessin els seus drets. No ens diuen que ells cuiden del paisatge, de la naturalesa i, en definitiva, de la vida? En aquest cas, almenys, s'estan defensant actuacions contràries, alineades amb els grans propietaris amb tresoreria integrada.

Quant als suposats danys, se m'ocorre que, a la vista dels danys que estan causant les explotacions industrials en les nostres muntanyes, és preferible que aquests cultius s'eliminin al més aviat possible i se substitueixin per una abundant vegetació adaptada als segles, o es permeti a la naturalesa la seva recuperació en pau. Quantes més hectàrees realitzi aquest tipus d'activitats, més fàcilment es garantirà la durada del bé natural i col·lectiu, encara que es danyin algunes butxaques plenes.

No hem de fixar-nos en l'interès general? Doncs bé, per a això, al qual cuida malament el terreny caldrà llevar-lo.

Olatz Loinaz Lizaso, biòloga i forestal