Afortunadament o per desgràcia, Natura està per sobre dels criteris polítics, ètics i morals, i no li importen les discrepàncies dels partits polítics, el debat de les ideologies i la nostra deixadesa, que està pagant amb entusiasme els danys que generem, però ara ens toca a nosaltres patir les conseqüències de l'emergència climàtica. Caminem tard, el Govern està tard.

No som nosaltres partidaris del catastrofisme, sinó de l'adopció de camins factibles, ecosocials i positius. Molt abans que nosaltres, els col·lectius ecologistes i naturalistes, amb l'ajuda de la ciència, havien previst aquesta situació, però desgraciadament no els han fet cas; el capital, fins i tot en el bosc, ha ordenat, i aquesta explotació salvatge ha causat greus danys a la terra, a l'aigua i a la biodiversitat després de dècades.

És el moment de fer propostes i de materialitzar-les, i el Govern ha fet seu quan la sequera, les inundacions i l'escassetat d'aigua, ens sembla que ha quedat estripada.

Atès que la nostra Plataforma va sorgir fa un any entorn de la reivindicació dels Boscos Vius, volem portar la reflexió al bosc, perquè en aquest Pla recentment presentat no apareix en absolut la paraula BASOA, quan un dels eixos fonamentals és el mateix; aquests plans s'han dissenyat des de la perspectiva de les capitals i en benefici de les capitals.

Entre altres, se citen els següents: En el Pla de Sequeres, el transvasament d'aigües, la reducció d'usos, el tall d'aigua; en el Pla Hidrològic, garantir la qualitat de l'aigua, garantir la seguretat i el proveïment de l'aigua, millorar el sanejament de l'aigua; i finalment, en el Pla d'Inundacions, millorar els sistemes de predicció i alerta. I ja està, els boscos no existeixen.

Un informe de la FAO assenyala que l'aigua hauria de tenir una gran importància en la gestió, seguiment i valoració dels boscos, ja que proporcionen serveis hídrics vitals per a la biodiversitat i són fonamentals per a l'agricultura, la indústria, el medi ambient i la llar.

No obstant això, un dels aspectes que moltes vegades s'obvien és la importància dels boscos per a l'adequat proveïment i conservació de l'aigua: les conques hidrogràfiques forestals aporten al voltant del 75% del nostre proveïment d'aigua dolça disponible i, per tant, formen part integral de la nostra seguretat hídrica.

Hem de reconèixer que els boscos juguen un paper fonamental en la seguretat hídrica i prioritzar l'aigua en les decisions de gestió i governança dels boscos. La ubicació de l'aigua en el centre de la gestió forestal tindria importants avantatges a nivell de resiliència.

Dit això, volem recordar que el "Pla Forestal d'Euskadi 1994-2030", elaborat pel propi Govern, deia entre moltes altres propostes:

- Es recomana la captació de conques fluvials com a unitat de gestió de riscos naturals.

- La definició i assignació de Boscos Protectors hauria de ser urgent en sòls d'alt risc (rius i rierols que acudeixin a embassaments, pendents de rius que puguin provocar inundacions, etc.).

- En la CAPV hi ha 38.590 boscos comunals i 73.561 boscos privats, amb un total de: 112.151. En la CAPV es declararan 77.000 hectàrees de Boscos Privats com a "Bosc Protector".

- Implantació d'una xarxa d'interseccions de vegetació natural en tot el territori a partir de rierols.

Compartim algunes de les mesures recollides en aquest pla, però fa 28 anys havien d'haver-se posat en marxa i quan falten vuit anys per a arribar a 2030, sabeu quantes hectàrees de bosc protector s'han recuperat? Zero.

Per què no s'inverteix en aquest Pla en boscos protectors autòctons, per què no es tenen en compte els boscos? A més, els boscos protectors ens ofereixen un altre tipus de protecció enfront dels incendis enfront de les plantacions pirófitas. Diem boscos –no plantacions– perquè el dèficit hídric que genera el monocultiu d'aquests últims és molt més acusat que el dels boscos autòctons. Sobre aquest tema farem una tria de l'article Una reflexion sobre l'anomenat 'deficit hidrico' de Busturia, Mundaka i Sukarrieta, publicat per Erroxeli Ojinaga en Busturi:

"No obstant això, la informació a la població no inclou dos elements importants: la influència de les plantacions d'empreses fusteres amb espècies d'eucaliptus en l'agreujament d'aquesta sequera i en la reducció significativa dels recursos hídrics disponibles per als nostres tres municipis. El rendiment d'aquestes plantacions es basa en un gran consum d'aigua. Cal destacar que els rius i rierols del municipi formen part de la Xarxa Fluvial d'Urdaibai. La gestió intensiva dels boscos, que s'alterna amb espècies de creixement ràpid i es talla a matarrasa, genera impactes importants en la xarxa hídrica protegida del municipi".

Sabem que només els boscos no poden fer front a l'emergència climàtica, però sí que poden ser bons aliats davant sequeres, incendis i inundacions, per això demanem al Govern i a la senyora Tàpia: Que la planificació forestal d'Euskadi entre 1994 i 2030 es posi en marxa ara mateix, amb la major participació social possible, és a dir, tenint en compte que a més de les institucions, la resta d'agents socials que treballem en aquest àmbit. Així mateix, li demanem que no rebutgi un subministrament d'aigua digne i segur en diverses comarques, com Busturialdea, a totes les altres dient que “el subministrament d'aigua està garantit per a les pròximes setmanes”. Per a les pròximes setmanes? El clima ha vingut per a frenar l'emergència, no per a unes setmanes. Heu de ser més atrevits, això sí que és la infraestructura i el repte fonamental que necessita aquest país si volem sobreviure com a poble.

Diem “boscos protectors” perquè en aquesta emergència i en les quals vinguin ens protegiran, segur.

La naturalesa no ens necessita, nosaltres necessitem la Naturalesa i els boscos (no la plantació, els xucladors monocultius).