Kutxa Ekogunea va posar en marxa en 2013 el projecte de la Xarxa de Parcs de Baratze. Hernani, Lezo, Usurbil, Tolosa i Alegia van ser les primeres parcel·les que es van posar a la disposició de la ciutadania, i any rere any s'ha anat incrementant. “Avui dia hi ha vint pobles en els quals hi ha parcs d'hortes, i hi ha més ajuntaments a l'espera que nosaltres fem l'estudi i posem en marxa”, diu Olaizola. La Xarxa Baratze Parkea està formada per 1.180 parcel·les i 5,4 hectàrees. L'usuari pot explotar la parcel·la a canvi d'un lloguer, i les condicions que s'han de complir són l'agricultura ecològica i l'autoconsum. A Guipúscoa, a més, hi ha altres localitats que compten amb parcs d'hortes, però aquests municipis no estan en la xarxa i gestionen d'una altra manera.

Olaizola té clar que en aquests cinc anys la Xarxa de Parcs de Baratze s'ha enfortit. “El 26 d'octubre vam fer un balanç amb els regidors i tècnics municipals. Donem la benvinguda als últims pobles que s'han unit a la xarxa i compartim experiències en les quals s'aprèn molt. Tots estaven contents amb l'experiència”. Segueixen tots els que van començar i ningú expressa la seva intenció de deixar-ho. És, segons Olaizola, la millor valoració que es pot fer.

En els terrenys de Kutxa Ekogunea, en Donostia-Sant Sebastià, es troba el major parc d'hortes de Guipúscoa. Es tracta d'un terreny de 154 terrenys, la majoria d'ells de 30 metres quadrats, que es van posar en marxa en 2014. “Aquesta és la talla que aconsellem, perquè ens sembla adequada per al consum d'una família. Aquí, en Ekogunea, la majoria són 30, encara que hi ha 60 i 90 metres quadrats i també parcel·les adaptades, però cada ajuntament decideix la seva grandària”. En aquests moments s'han realitzat a Zumaia seriïs de 50 metres quadrats i 40 metres quadrats, i majors, gestionades per col·lectius. “Gautena i Atzegi estan, per exemple, en les grans hortes d'aquí”.

El treball de Kutxa Ekogunea

La gestió d'un parc d'hortes té tres potes: Ekogunea, ajuntament local i associació d'usuaris. El treball de Kutxa Ekogunea comença abans de posar en marxa el parc d'hortes: realitzar estudis, elaborar el projecte… Una vegada en marxa, realitza auditories mensuals per a assegurar que els usuaris compleixen amb els requisits establerts. “Els informes s'envien als ajuntaments i a les associacions d'usuaris; tot es fa amb total transparència”.

També acudeixen cada dos anys des de l'Ekogune a realitzar anàlisi de terres. “La qualitat i la fertilitat de la terra està canviant, el cultiu de la terra enriqueix el terreny i convé realitzar una anàlisi. L'Ekogunea, a partir d'aquesta anàlisi, indica als usuaris quin és l'adob ecològic que li convé a cada terra”.

La Furgobaratza és un servei específic creat per a la Xarxa d'Huertas. “Jo crec que aquest és un dels nostres majors èxits”, diu Olaizola. Furgobaratza acudeix a tots els parcs d'hortes en el dia i hora anunciats i té diverses funcions: realitzar inspeccions, oferir assessorament tècnic, proveir plantes ecològiques, organitzar tallers i cursos, respondre a les preguntes dels usuaris… “A més d'assessorar sobre qualsevol tema, tracten de satisfer el que els usuaris demanden, aportant recomanacions, aclarint dubtes o col·laborant en la realització de nous projectes”.

Els primers passos, els ajuntaments

L'Ajuntament fa el primer pas per a posar en marxa el parc d'hortes. L'Ajuntament guanya un espai verd d'ús públic i obert en l'arrencada del parc d'hortes. “L'Ajuntament ens demana que fem una anàlisi d'aquestes terres. Una vegada realitzat l'estudi, dissenyem el projecte i aconsellem a l'Ajuntament com posar en marxa el parc d'hortes. Posteriorment, se signa un contracte i l'Ajuntament abona una quantitat anual a canvi dels serveis d'Ekogune”.

Olaizola II ha explicat que el consistori sol recuperar aquests diners amb el lloguer que es cobra als usuaris de la web. “Hi ha lloguers per cinc euros al mes, però també hi ha lloguers per quinze euros. El que nosaltres aconsellem és cobrar als usuaris, perquè això exigeix un compromís, però no entrem en l'import; això és el que decideix l'ajuntament”.

L'Ajuntament posa a la disposició dels usuaris el funcionament del parc d'hortes, que s'encarreguen de la gestió del quotidià. “El grau d'implicació dels ajuntaments sol ser diferent, alguns tenen una gran intervenció i altres ho deixen gairebé tot en mans dels usuaris”.

Funcions dels usuaris

Olaizola ha explicat que tots els usuaris es veuen obligats a adherir-se a una associació a la qual pertanyen actualment. “Ells s'encarreguen dels espais comuns, del material i de la conservació de les eines, de la determinació de les normes de funcionament, de la neteja…”. La constitució de la comunitat és un dels objectius de la Xarxa de Parcs d'Huertas. Olaizola entén que algú no estigui disposat a formar part d'aquesta comunitat o a assumir responsabilitats: “Bé. Però, llavors, aquest no és el seu projecte”. Ni l'Ajuntament ni Kutxa Ekogunea entren mans en el funcionament de les associacions; cadascun decideix com treballar.

“Alguns organitzen petits grups de treball, uns altres fan treballs per torns, són els que prenen el comandament entre dues o tres persones i es fan càrrec de la majoria dels treballs…”. Olaizola ha reconegut que en alguns casos es produeixen variacions entre els usuaris, i que en aquest cas es va adaptant i modificant la forma de funcionament.

Un exemple d'això és el parc d'hortes de Tolosa. Hi ha 80 hortes i en cada horta hi ha un o més usuaris. Elena Lakuntza, per exemple, treballa amb la seva germana el seu terreny. “En les 80 hortes sempre hi ha tasques: neteja, compostatge, comunicació de coses… Tres persones es van fer càrrec de tot això, però es van desbordar”.

Fa tres anys es va veure la necessitat d'un grup més ampli que dinamitzi aquests treballs i es va començar a treballar amb una nova organització. “Estem entre sis i set persones en aquest grup i el nostre primer pas va ser definir els grups de treball i les obligacions de cadascuna de les àrees: grup de manteniment, grup de comunicació, grup de compostatge, nous projectes… Hi ha un responsable en cadascuna d'elles i els altres usuaris decideixen en quin grup volen treballar i s'apunten”. En els torns de neteja de la barraca entra qui no vol inscriure's en un grup i l'equip de comunicació s'encarrega d'organitzar i comunicar aquests torns. “Amb això garantim que tots fem alguna cosa i que ningú es trenca perquè ho ha de fer ell”.

Comunitat i basca

A Tolosa porten tres anys treballant amb aquest sistema i estan a gust amb la seva manera de funcionar. Lakuntza ha explicat que encara que el perfil dels usuaris és molt variat, la relació, en general, és bona. “Hi ha gent de diferents edats, també són immigrants, però tenim un bon ambient entre nosaltres, i volem continuar mantenint aquest ambient”. Han realitzat diverses activitats per a fomentar aquest bon ambient: concurs d'espantaocells, menjar amb productes de l'horta… “Jo dic moltes vegades que això és com un càmping, que s'assembla a l'ambient dels càmpings”.

Olaizola ha subratllat que la comunitat és un dels objectius dels parcs d'hortes, però també són uns altres, com el foment del basc. “Al parc d'hortes d'Ekogunea el basc és la llengua preferent. Volem ser una zona respiratòria i ho fem amb criteris d'adjudicació de terrenys”. Per exemple, el ciutadà que sol·licita un terreny té un punt més per saber basc.”Als ajuntaments encara no s'han atrevit a establir criteris lingüístics, però han introduït altres criteris”. Es té en compte la franja d'edat i el gènere, per exemple, perquè hi hagi usuaris de totes les edats i paritat. També s'estableixen quotes per a aturats i perceptors de RGI.

Aquesta notícia ha estat publicada per Gipuzkoako Hitza i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.