El banc diu que està penedit perquè la pandèmia ha empitjorat les condicions que abans eren dolentes. Per tant, tenen dificultats per a trobar treball, accedir a un habitatge i emancipar-se de les famílies.

Veritablement cínic. Perquè mentre es queixa del futur dels joves, oculta el que succeeix en el sector bancari, que és el seu àmbit. El banc de l'Estat espanyol, que en dotze anys ha eliminat 100.000 llocs de treball i ha acumulat molts milions de beneficis, ara, tancant milers de sucursals, està intentant eliminar més de 18.000 ocupacions en altres bancs. A més, el que no diu és que aquests bancs han estat rescatats amb milers de milions d'euros de les arques públiques, concretament amb 40.000 milions.

També es mostra en silenci davant el negoci d'armament que estan duent a terme els bancs, un dels principals accionistes del grup. Segons dades oficials, aquesta indústria va batre el rècord mundial en 2020, malgrat la pandèmia, amb gairebé dos bilions de dòlars gastats en armes, un 2,6% més que l'any anterior. L'Estat espanyol va gastar 17.400 milions d'euros, mentre que els pressupostos d'enguany contemplen una despesa militar superior als 21.600 milions d'euros. La despesa militar de l'Estat francès també va ser considerable l'any passat: 50.100 milions d'euros.

Si els preocupa tant la situació dels joves, els bancs poden donar accés a les milers d'habitatges que tenen a la seva disposició, reduir considerablement les hipoteques, retirar bons multimilionaris d'executius, retornar els diners del rescat i destinar els seus beneficis a fomentar l'ocupació digna.

Sens dubte, no són més que les queixes cíniques dels qui sustenten l'actual sistema capitalista.