La bandera és un tros de tela que identifica a un grup, comunitat o persona jurídica: nació, territori, ciutat, institució… Algunes banderes tenen un significat gairebé universal, per exemple, la bandera blanca aixecada davant l'enemic indica cedir o demanar menia. A més, l'ús de la bandera, el senyal o la marca s'ha estès a molts àmbits humans: vermells, prohibició; taronges, perill i verds, permís, s'accepten com un ampli codi comú.

Quan afecta una comunitat nacional o a un “grup de persones objectivament identificables”, tal com ha definit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), es converteix en un símbol d'identitat col·lectiva. Per posar dos exemples, el símbol de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) és exclusiu de la pròpia organització. Encara que està obert a moltes parts del món, no representa cap grup d'identitat concret.

Per contra, la ikurriña no és del Govern Basc, ni de la gent de la Comunitat Autònoma “Basca”. El primer Govern Basc de 1936 és anterior al propi Govern Basc i la població del País Basc la va assumir per a combatre l'atac de Madrid contra els Furs. És més, no sols símbol dels bascos a Espanya, sinó també dels francesos.

Amb la bandera navarresa, malgrat totes les seves versions de disseny i imatge, ocorre el mateix. La bandera de Navarra no és símbol de la Diputació Foral de Navarra (Garai) o del Govern de Navarra (Garai). El Regne de Navarra va ser el símbol del sobirà, independent i homologat en el concert dels Estats europeus fins a 1620.

En tots dos casos, no obstant això, en els últims anys s'observa un intent de presentar tots dos símbols com a símbols particulars de les organitzacions. És evident que aquest esforç va en contra de la unió dels bascos. No serà fàcil arrelar en les comunitats d'Iparralde i de la diàspora basca que la ikurriña no és el seu símbol, sinó només de la Comunitat Autònoma. Pot ser més difícil que la ikurriña es converteixi en una bandera hegemònica de tota la població de Nafarroa Garaia en aquest territori, i sigui tan difícil com difondre que en les institucions de la Comunitat Autònoma també és la nostra. Per a això, tant en un com en un altre, han d'utilitzar els litigis espanyols amb excuses i violència (per a ells el coercitiu). Per exemple, ja en Baztán i Estella.

El dia de la festa del Baztandarren Biltzarra de 2023, penjat del balcó central de l'Ajuntament de Baztan, es podia veure aquesta frase “Igual que en el franquisme, la ikurriña està prohibida a l'ajuntament”. Una cosa és obligar i prohibir l'altra. Té legitimitat el Govern de Navarra per a obligar o prohibir a col·locar un signe que no sigui seu? I el Govern per a prohibir el símbol navarrès als ajuntaments de la Comunitat? Al País Basc francès no, ni l'un ni l'altre, tots dos lliures. Creiem que es necessitarien tots dos junts. Cada vegada som més els que creem. Així ho vam veure en el Tour i esperem veure-ho en la pròxima volta. Perdona en la Volta.

Beñi Agirre, escriptor i historiador