- Es recomana a les persones amb autisme que surtin a passejar amb un mocador o distintiu blau perquè no els insultin ni persegueixin a través de finestres i balcones.es una recomanació molt ben intencionada, però cal encendre totes les alarmes del bon sentit. A això cal sumar els atacs injustificats; l'últim, especialment dramàtic, s'ha produït en el barri de San Francisco de Bilbao. Aquests atacs són duts a terme per policies de diferents colors que sovint els aplaudeixen i animen des de finestres i balcons. Per tant, hem de reconèixer que estem davant un problema real.
En aquests durs moments de la crisi sanitària, estem orgullosos de l'actitud solidària de milers de treballadors i treballadores fonamentals per a la cura de la vida, per a fer front als riscos de les tasques de cures, neteja i desinfecció. Quan assenyalem amb afecte i aprovació als milers de voluntaris que col·laboren, al mateix temps, hem de mostrar la nostra indignació davant totes aquestes insolidaritats i actituds totalitaristes.
Aquesta crisi sanitària ens ha de portar a repensar la vida, a repensar el nostre model de relació. És hora de construir models de vida solidaris; d'interactuar amb la vida i les persones en el centre; des del respecte als altres, des de l'empatia amb el que sofreix, des del sofriment per la pròpia situació o, com en la majoria dels casos, per raons externes, per la injustícia social. El model capitalista de societat ha introduït el sentiment individualista en la societat. Hem de fer front a aquest sentiment i hem de superar-lo des del col·lectiu, perquè des del col·lectiu i des de la unitat de classe podrem fer front a una política que des de la individualització justifica la privatització i la negació del bé comú.
"Aquesta crisi sanitària ens ha de portar a repensar la vida, a repensar el nostre model de relació. És hora de crear models de vida solidaris, d'interactuar amb la vida i les persones en el centre"
És el moment que les actituds feixistes i totalitàries formin part del passat, hereves de la cultura de l'Estat opressor, policial i militarista que tant s'ha animat aquests dies. La crisi sanitària no pot servir per a justificar l'ordre de la força, la crisi no pot justificar una institució militar que recull un terç del que es destina a la sanitat segons dades "públiques". La crisi ha de servir per a centrar la nostra atenció en la necessitat de defensar l'essencial i el necessari, en el que ens ajuda a viure.
És el moment que la raó venci la força i la histèria col·lectiva, de mirar a la lluna; no és el moment de mirar al dit "acusador" que ens assenyala.
Sempre han sobrat chibatos de balcó que no veuen més enllà del seu melic, i goril·les que, amagades després d'una placa o un uniforme, afloren el seu pitjor instint, ara més que mai. Els qui mereixen el nostre veritable rebuig són les seves actituds i totes les que la representen.
Una abraçada de “mocador blau”.