En el Parlament de Gasteiz es diu que hi ha “majoria sobiranista”, que també és “majoria d'esquerres”. Per contra, com tots sabem, el govern que sortirà d'aquesta assemblea de càrrecs electes no serà ni sobiranista ni d'esquerres. EH Bildu ha intentat canalitzar aquesta contradicció, però és impossible. Entre altres coses, perquè els lemes “majoria sobiranista” i “majoria d'esquerres” utilitzats com a titulars no aborden la realitat.

L'activitat política és molt més complexa que les etiquetes senzilles que es fan a través dels encapçalats dels mitjans de comunicació. Per exemple, el politòleg Asier Blas ha dit que el PNB és un grup de vot en tots els sectors. Per tant, la seva missió difícilment podria classificar-se mitjançant un únic nom.

Encara que no ho hagi dit Blas, sembla que EH Bildu ha utilitzat el mateix mecanisme en el procés d'aproximació a l'àmbit nacionalista. Perquè el grup sobiranista va realitzar una campanya per a conquistar tot l'espai que va d'Ibarretxisma a l'Esquerra Confederal. Per tant, difícil etiquetatge.

En la dansa numèrica postelectoral tirem una mirada a altres moments històrics: 1987 (vespra del Pacte d'Ajuria Enea); 2001 (Estella-Garazi adjunt). En la prehistòria de la globalització i, per tant, en absolut contemporanis.

En 1987 en Hego Euskal Herria els resultats van ser 274.000 PNB, 238.000 HB, 210.000 EA, 130.000 EE. És a dir, 578.000 vots a l'esquerra del PNB, 304.000 més que els de Sabin Etxea. No obstant això, el PSOE va aparèixer per a ajudar als nacionalistes.

Any 2001 (en l'àrea de la CAPV). Ibarretxe en coalició 604.000; EH 143.000 després del procés “Batasuna”; Ezker Batua 78.800 de Madrazo; PP i PSOE 580.000. En el qual es va voler emportar a Major Orella a la presidència, l'abstenció va ser molt baixa, 21,5%. La major mobilització de la història.

Com hem vist, també en els resultats les oscil·lacions són molt més complexes que les línies simples: “Guanya eleccions, gana per primera vegada…”

Si aquests dos moments històrics haguessin pogut gestionar-se d'una altra manera, viuríem en una realitat molt diferent, però això no ens tornaria. Per això, tractem d'analitzar quines perspectives obre el mapa actual.

EH Bildu, donant prioritat a l'àmbit de la CAB, ha portat la seva activitat principal a una única estratègia. Otxandiano va assenyalar que la brúixola és l'itinerari que acompanya a un acord amb el PNB i el PSE. ; Tocant al PNB, però no enfonsat, perquè el grup nacionalista és hàbil per a reinventar-se a si mateix; el PSE és humil, però molt eficaç, perquè el que realment ha aconseguit la centralitat és aquest grup, encara que el PNB i EH Bildu creuen que els correspon. Perquè el PSE podria demanar a EH Bildu que, malgrat triar de moment al PNB com a company de viatge, ajudi a EH Bildu en un futur no tan llunyà.

Esquerra Confederal triturada. Per diverses raons, fins i tot perquè Otxandiano ha volgut abastar el seu àmbit. PP, anecdòtic.

Així les coses, EH Bildu ha aconseguit l'hegemonia d'una zona i s'ha limitat a si mateix. Si continuem per aquest full de ruta, l'únic pas possible és arribar a un acord amb els rivals polítics.

Per contra, aquell abriola estratègic que va ser necessari per a canalitzar el conflicte armat a Irlanda del Nord, no sembla que sigui eficaç per a aconseguir grans llindars en nosaltres mateixos, en la nova època històrica.

Tempus:

Han passat 45 anys des de l'aprovació del “Estatut de Guernica”, més que el Franquisme. Els jeltzales recorden de tant en tant que l'acord està incomplert.

Passar de l'oposició a l'alternativa suposa un gran avanç, mentre que quan es comença a reivindicar l'alternativa de govern sense canviar radicalment el sistema les conseqüències són molt diferents. Per a aconseguir aquest possible acord, suposem que si calgués recórrer a dues legislatures, i si per a la seva entrada en vigor fossin necessaris anys suficients per al desenvolupament de l'Estatut de Guernica, on ens situaríem? Fora de l'estructura professional dels partits polítics, qui tindria la menor il·lusió d'ajudar a fons en una carrera d'aquest tipus?

En el món actual, on la incertesa s'ha imposat, és molt perillós abordar una estratègia unidireccional. És molt perillós caminar sense rumb. El principi de “ecologia d'accions” és una eina imprescindible per a la pràctica de la mar abrupta, i l'independentisme basc necessita accionis independentistes perquè aquest principi generi canvis més atractius.

Es necessiten guions alternatius per a tota Euskal Herria, per al nou País Basc, perquè Euskal Herria tingui futur. La majoria sobiranista.

Patxi Azparren