En el dia del vuitè aniversari de les detencions en Luhuso, els pacifistes han ofert una roda de premsa per a oferir la seva versió de l'ocorregut, segons recull Berria. El Govern Basc va publicar en 2019 un informe de descripció i valoració del realitzat pel Govern Basc en el desarmament i dissolució d'ETA. Posteriorment, els pacifistes Mixel Berhokoirigoin i Noel Etxeberri van emetre un comunicat en el qual mostraven la seva disconformitat amb la versió del Govern Basc. En aquella ocasió van dir que quan arribés el moment es donarien a conèixer les reunions entre les dues parts. Ara han fet aquest pas i han elaborat un informe de 68 pàgines en el qual desmenteixen, fil per randa, diverses valoracions i observacions del Govern Basc. Els continguts de les reunions també es recullen en l'informe: Explicació dels pacificadors sobre els fets reals de l'última fase del desarmament d'ETA.

Mentides i reconeixent “el paper que no va tenir”

Els pacifistes diuen que el Govern Basc "s'ha atribuït a si mateix el paper que va tenir el Govern francès, d'una manera una mica patètica". Segons han explicat els integrants de la banda, el Govern francès va decidir deixar el desarmament i li ho va comunicar al Govern espanyol.

Han censurat que el Govern Basc hagi suggerit que van influir en les negociacions per a l'organització del dia 8 d'abril. Els pacifistes tenien un canal directe de comunicació amb París.

L'anunci del desarmament d'ETA en el diari Le Monde el passat 8 d'abril ha estat criticat pels pacifistes, que han acusat el Govern Basc d'intentar impedir-ho.

Quant al desarmament, el Govern Basc va assenyalar que la intenció dels pacifistes era “destruir i netejar” les armes, i que si ho haguessin fet “podrien haver-los imputat delictes greus”. Aquesta versió ha estat desmentida pels artesans de la pau, que han explicat que només van utilitzar material per a "neutralitzar" les armes. Segons l'informe del Govern Basc, la intenció d'ETA i dels pacificadors era repetir operacions com la de Luhuso. Els pacifistes han explicat que van traslladar al lehendakari, Iñigo Urkullu, la seva intenció de fer "una cosa més massiva i concentrat en el temps". D'altra banda, els pacifistes han lamentat que el Govern Basc hagi dit que en un principi volien organitzar una “festa ” per al 8 d'abril i que l'Executiu els va convèncer perquè no ho fessin. Els pacifistes afirmen que des del principi es preveia una “mobilització digna” que “respectaria a les víctimes i els sofriments de cada part”.

La major discrepància es va produir en el lloc on es trobaven els observadors. Segons els pacifistes, el Govern Basc no volia que els ciutadans estiguessin en el lloc de lliurament de les armes, i així constava en l'informe: "La Policia francesa es va acostar als magatzems per a prendre el control de les restes. En aquestes ubicacions es trobaven grups reduïts observant l'operatiu a una certa distància i baix control policial. Afortunadament, no va haver-hi altercats”. La notícia compta un vídeo de l'arribada de la Policia francesa a un dels refugis, que mostra una versió diferent: els caps de policia van saludar als observadors i van donar la mà a tots.

La Fundació Manu Robles Arangiz ha resumit el document fil per randa:

- Reescriptura interessada de la història: Els pacifistes afirmen que l'informe del Govern Basc ofereix una versió parcial i falsa del procés de desarmament, minimitzant l'aportació de Bakegile i presentant-ho com a actor central que no va ser el Govern Basc.

- Desacord sobre l'Operació de Luhuso: Mentre l'informe del Govern Basc assenyala que l'operació de Luhuso va ser un fracàs, els Bakegileadores diuen que va ser fonamental per a desbloquejar el desarmament i canviar l'actitud dels governs francès i espanyol.

- El paper del Govern Basc en les negociacions: L'informe del Govern Basc pretén atribuir-se un paper en les negociacions amb França, però els Pacifistes han aclarit que les discussions amb París es van realitzar directament amb els prefectes i amb els representants francesos, no amb els mediadors bascos.

- Acusacions falses sobre les intencions dels pacifistes: L'informe acusa falsament els pacifistes de voler organitzar una festa de manifestació el 8 d'abril de 2017 i de voler destruir les armes, però en realitat van promoure sempre una mobilització digna i respectuosa amb les víctimes, així com un lliurament d'armes controlada i verificable.

- Rebuig del pla de pacificadors: Encara que el Govern Basc va qualificar en un primer moment d'irrealista "" i "irresponsable" el pla dels pacificadors, els fets demostren que l'única forma viable d'aconseguir el desarmament total sense incidents i sense detencions va ser.

- Relació amb el Govern francès: Els pacifistes diuen que van mantenir una relació més fluida i constructiva amb el Govern francès que amb el Govern Basc. De fet, el Govern Basc es va mostrar desconfiat i recelós per a reconèixer la capacitat dels Bakegileadores per a dialogar amb les autoritats franceses.

- Discrepàncies sobre la jornada del 8 d'abril de 2017: Els pacifistes acusen el Govern Basc d'intentar implantar canvis en el pla per al 8 d'abril.

- Afirmacions falses sobre la legalitat del procés: L'informe d'Urkullu suggereix que els Pacifistes no van respectar la legalitat del desarmament, mentre que aquests afirmen que es van seguir les directrius del Govern francès i que, encara que algunes accions van estar dins dels límits de la legalitat, aquestes accions es van justificar per a evitar la violència i aconseguir el seu objectiu.

- Falta de reconeixement i protecció: Els pacifistes han declarat que el Govern Basc no reconeix i dona suport al seu treball, encara que els representants del Govern francès i d'altres institucions van reconèixer la importància dels Pacifistes per a aconseguir un desarmament total, verificat i sense violència.

- Falta de lleialtat: El Govern Basc va filtrar als mitjans de comunicació el format operatiu per al dia 8 d'abril de 2017. Aquesta filtració va provocar que els pacifistes perdessin la confiança en el Govern Basc i, a partir d'aquest moment, no van poder compartir cap informació decisiva.

- Condicions creixents: Quan els pacifistes complien tots els requisits establerts pel Govern Basc, el Govern afegia nous requisits, demanant sempre més passos. Això es va convertir en el principal obstacle per als Pacificadors, la qual cosa va fer pràcticament impossible la relació laboral amb el Govern Basc. El Govern francès no va actuar d'aquesta manera i va mantenir converses basades en la confiança.

- Gran dependència del PP: Els pacifistes diuen que el Govern basc creia al Govern del pp i a Mariano Rajoy, encara que se sabia que el Govern d'Espanya mentia i pretenia obstaculitzar el procés amb les detencions. Després de les converses que han mantingut Rajoy i Urkullu, el Govern Basc sembla que ha estat en una situació de nerviosisme. Les paraules de Rajoy sobre el Govern francès no es corresponien amb les que escoltaven els pacifistes en les converses en directe a França. Això afebleix la posició del Govern Basc i suposa una pèrdua de control del procés.

- Falta de visió i de rumb clar: en els últims dies de desarmament, en Arkaute, el Govern Basc es va centrar en una organització estèril de la setmana, mentre el Govern francès i els Pacifistes posaven en comú els detalls del procés. Els principals actors polítics i sindicals, que donaven suport al desarmament, també van donar el seu vistiplau als Parlaments de Navarra i de la CAB. El Govern Basc, en canvi, es va deixar fora d'aquest corrent i va perdre la possibilitat de capitalitzar la seva intervenció positiva en el procés.

- Menyspreu cap al Nord i cap als Pacificadors: El Govern Basc no creia que els Pacifistes poguessin tenir una relació directa i un accés directe amb els alts càrrecs del Govern francès. És sabut que el model de gestió del Govern de Vitòria-Gasteiz està especialment lluny de la participació natural de la societat civil, la qual cosa va provocar una falta de comprensió en tot el procés, en condicionar tota l'estratègia del Govern, incapaç de comprendre i assimilar la realitat.