Països com a Països Baixos, Alemanya, Estat francès, Romania, Eslovàquia... els agricultors són al carrer en diversos països europeus. A partir dels Països Baixos, el moviment es va ampliant amb els seus propis alts i baixos, però amb una desesperació comuna compartida. Perquè els treballadors d'aquest sector que va desapareixent són econòmicament incorrectes, que representen el 26% dels pagesos de l'Estat francès sota la barrera de la pobresa, i tenen moltes vegades ganes fosques (dos dies un pagès se suïcida en l'Estat francès, segons dades de la caixa de solidaritat de MSA).

En els últims vint anys el nombre de granges europees ha passat de quinze a deu milions i en els pròxims 15 anys desapareixeran altres 6,4 milions, segons l'estudi del Parlament Europeu The Future of the European Farming Model. És a dir, durant 35 anys hi ha 11 milions de caserius que desapareixeran, més de dos terços, i a Euskal Herria la tendència és la mateixa. No obstant això, la producció s'ha anat incrementant de manera contínua, garantint el desenvolupament de l'agroindústria. La liberalització del mercat, la mundialització del cultiu i la cerca cega del rendiment de l'agribusiness són els responsables de la crisi actual. A l'hora d'explicar el context cal assenyalar que l'agroindústria profundament defensada i estimulada pels sindicats Fnsea i JA Jeunes Agriculteurs (Joves Agricultors) és la garant d'aquestes lògiques econòmiques.

Per això, davant la inquietud i davant la crida dels sindicats, siguin o no afiliats, cada vegada són més els agricultors de les carreteres de l'Estat francès i de l'entorn de Baiona. En el cas del País Basc Nord, les carreteres de la zona de Baiona estan sent bloquejades des del dimarts. En general, el moviment es va estenent a gran velocitat i amenacen amb bloquejar París.

La Fnsea i la JA porten al govern les següents reivindicacions: les ajudes financeres "immediates" i la reducció normativa, en elles relacionades amb el medi ambient -"Sortir de la incoherència del green deal i el plaguing ecològic". Pregunten també la fi de les negociacions dels tractats de lliure comerç.

Diversos altars però units en combat

Per part seva, el sindicat Confederation Paysanne, que aposta per un cultiu sostenible, també ha convocat la seva protesta a través d'una roda de premsa organitzada el dimecres: "L'empipament expressat és legítim perquè el problema retributiu del treball dels agricultors és enorme. Fa 25 anys, Confederation paysanne, des de Larzac fins a Seattle, estava denunciant les conseqüències del liberalisme".

La gravetat de la situació ha provocat aquesta extraordinària unificació sindical. Precisament perquè el model de cultiu promogut per Fnsea i JA en les últimes dècades xoca amb el model popular i agroecològic del sindicat Confederation Paysanne. La gravetat de la crisi i la inquietud dels pagesos fan que estiguin tots al carrer i en les negociacions amb el govern.

Confederation Paysann escolta dos imminents al·licients: la fi dels preus inferiors al cost de producció i la fi de les negociacions de tot pacte de lliure comerç. Presa el problema en la seva globalitat i critica a la Fnsea: "Els diferents governs i la Fnsea han portat el cultiu a aquesta situació de punt mort, a un sistema econòmic ultraliberal, injust i destructiu". Aquest sindicat planteja mesures per a impulsar la transició ecològica.

Aquest dijous es reunirà el Primer Ministre, Gabriel Attal, amb els ministres d'Agricultura, Transició Ecològica i Economia per a parlar de les respostes als agricultors. Si confiem en fonts pròximes al Govern, el Govern francès podria informar aquest dijous o divendres d'algunes mesures per a fer front a la crisi.