Amb l'objectiu de reflexionar sobre el moviment abertzale al País Basc continental, deu nacionalistes que operen en diferents àmbits de militància han donat a conèixer el procés "Bagira". El moviment abertzale va florir fa 60 anys per sobre de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, amb la publicació del Manifest d'Itsasu amb motiu de l'Aberri Eguna d'aquest any. En reconeixement al realitzat durant sis dècades i amb una mirada posterior, s'actualitzen les bases, s'acorden objectius i etapes compartides i s'inicien unes jornades per a articular-se com a moviment en les pròximes setmanes.

A més d'impulsar la transmissió generacional, tenen com a objectiu difondre els objectius i valors als nous públics. De fet, tenen clar que el futur del moviment abertzale està condicionat pel canvi " de generació" i que han d'aconseguir aquest pas del testimoni.

El 14 de desembre, deu militants al costat de Bidarrai presenten "Bagira": Pantxika Ibarboure, Jean Noel Etxeberri Txetx, Terexa Lekunberri, Jerónimo Prieto, Ximun Lacroix, Nerea Peponnet, Iñaki Berhokoirigoin, Mattin Etxeberria, Anita Lopepe, Txomin Poveda i Argitxu Dufau. Tots ells nacionalistes i d'origen popular i associatiu, que parlen per si mateixos. De moment, uns 60 ciutadans estan desitjant "Bagira".

"Punt d'inflexió"

Consideren que "partint d'una existència simple, la lluita abertzale ha avançat quantitativa i qualitativament fins a arribar a un punt important d'inflexió". Finalment, consideren que la fi de l'activitat armada d'ETA, l'estructura institucional aconseguida en Iparralde i el desenvolupament electoral dels nacionalistes bascos, estan en una situació "nova". No obstant això, diuen que al dolç se li afegeix el salat i que les lluites i alternatives s'emporten de manera "paral·lela" i "croada d'elgar". També tenen com a objectiu donar la volta.

Per això diuen que és un bon moment per a portar col·lectivament el procés de reflexió i definició: "Estem en una nova finestra semitancada per a construir en gran manera les possibilitats existents". El procés s'iniciarà al febrer, amb la transmissió històrica, fent el lloc necessari per a la celebració de l'Aberri Eguna en Itsasun els dies 8 i 9 d'abril.Posteriorment, es realitzarà un diagnòstic, des d'abril fins a l'estiu, per a analitzar la situació del moviment abertzale i els reptes de demà.

Finalment, des del començament del curs que ve fins a abril de 2024, es posaran damunt de la taula preguntes gruixudes: "Què som? Què és ser abertzale en el món actual? Què volem aconseguir? Quins objectius i etapes compartim a mitjà termini? Com moure's? Com organitzar-los i articular-los per a motivar-los? ". Amb l'Aberri Eguna de 2024, culminaran el procés de les trobades populars.