"Bittor Kapanaga era un home savi, pensador, filòsof, traductor i investigador del basc; Sarrionandia, els bertsolaris, Amuriza i jo el dèiem el basc Sokrates", ha relatat Gontzal Mendibil, entrevistat en Andrés Portero, periodista de Deia. "Li vaig conèixer en les festes de Santamaña (Otxandio), l'any 1974. Era d'allí. Se'm va acostar i em va preguntar qui m'escrivia les lletres de les cançons. Em va proposar fer alguna com Xeberri o Hertzainak per al grup.

A partir de llavors, Mendibil va romandre en diverses ocasions en el caseriu de Kapanaga, i en un d'aquestes trobades va sorgir 'Bagare', "partint de la nostra lluita per la llibertat i el basc", segons Mendibil. "Bittor sempre deia que si el basc sobrevivia a Àlaba, sobreviuria per sempre. A més, en aquella època no era un territori gens nacionalista. Vegem, doncs, com ha canviat la situació. Record que aquest dia va néixer el xai i comencem a parlar de la vida. Als dos minuts l'animal ja estava en peu, quan l'home necessita un any de vida. Comencem a parlar d'això, de la naturalesa, dels dialectes... i va sorgir la cançó 'En Araba bagare, Gipuzkun bagera, Xiberun bagire i en Bizkaia bagara... tots som euskaldunes'. Era de nit, jo tenia la guitarra...

Mendibil no recorda quan va cantar aquesta peça per primera vegada en públic. "Recordo una actuació multitudinària que vam fer a les escoles de Mairuelegorreta. També van cantar Laboa, Lertxundi i Lete. La gent cantava la cançó [Bagare], ho sentien com un himne, si bé encara no estava gravat. Va ser gravat en 1975 per Mendibil, al costat de Xeberri i altres músics, per al disc Zauriei dario.

"Era el final del franquisme", diu Mendibil, en al·lusió al de 1974. "La cançó parlava de la nostra identitat, en basca, de la llibertat d'Euskadi. En aquella època fèiem molts concerts, si bé encara no estava amb Xeberri. En Otxandio tocé tot sol, així que ho recordo. En aquella època vam voler crear una espècie d'Ez Dok Amairu en Bizkaia per a donar un impuls a la cançó basca".

Bittor Kapanaga: "El guipuscoà era la llengua de Déu, i la llengua de Déu sempre és sagrada"

L'escriptor i euskaltzale Bittor Kapanaga Elorza va morir en 2011 després de rebre diversos guardons en l'Acadèmia de la Llengua. L'any 2005, ARGIA (en el número 2008) va publicar una entrevista sobre la realitat dels dialectes bascos. Kapanaga va relatar que en una assemblea de Baiona va proposar "gare" com a forma verbal per a la suma. "Gabriel Aresti i jo votem que sí, però tots els altres votem que no. Ja saps: el guipuscoà era el llenguatge de Déu, i la llengua de Déu sempre és sagrada. Els déus es creen i, si no es creen, es creen. Aquí també han estat els falsos Déus, i un, per a dir-ho clarament, va ser Mitxelena. No coneixia bé el basc: estimava el llatí i vivia el llatí".