El mes de març passat, Amaya Zabarte va resultar greument ferida en els incidents que es van produir en el marc del partit de futbol entre la Reial Societat i el PSG, presumptament amb un llançament de foam. Set mesos després, en vespres que l'Audiència Provincial hagi decidit si s'obre el cas, el periodista Mikel Recalde de Notícies de Guipúscoa li ha entrevistat: -Estic segur que em van pegar un tir. Zabarte, per part seva, s'ha referit al succeït, al seu estat de salut i a l'actitud de les institucions.
Després de set mesos, Zabarte diu que sovint li fa mal el cap, que perd l'equilibri, que no pot pensar, que el món li cau damunt. "Em sembla que em queda un llarg camí per a ser allò que sempre he estat i que he volgut tornar a ser", ha afegit. Ha afegit que l'alta en la neurocirurgia és "una bona notícia", però ha afegit que els símptomes li seguiran per molt de temps i que encara té "limitacions".
"És possible que quedin seqüeles per a tota la vida, però no se sap, perquè ha passat poc temps per a un cas com el de la greu lesió que he sofert, amb el risc de mort. No m'ho diuen perquè no se sap, però és possible que es cansin més mental i físicament, que el mal de cap sigui per sempre, que en parlar es produeixin alguns problemes de tant en tant. He oblidat algunes paraules que coneixia, i sovint balboteig... No sé fins a quin punt arribaré.
Detonació
"Com estava en la mitjana de la carretera, em vaig posar a córrer cap a un talp", recorda Zabarte. "En aquest moment vaig sentir una detonació i vaig caure automàticament en el sòl. Vaig escoltar la detonació amb tota claredat. No vaig veure baralla en el lloc en què em trobava, la gent va començar a córrer amb mi, la gent caminava amb nens, hi havia persones adultes... Res indicava que es produís un altercat: res d'insults, de crits, res... Si ho haguessin estat, no hagués buscat cobertura en aquest lloc [Zabarte guardava l'entrada per al partit en el telèfon mòbil i es va apartar una mica de l'estadi perquè no podia descarregar el QR]. Vaig sentir esclatar, em recordo de la meva caiguda, i com una explosió t'atropella, em va ensordir amb el soroll de la xiulada en l'orella i em va fer mal horriblement.
Un dels sorolls que Zabarte té al cap és el de la detonació. L'altra és la dels policies. "La detonació i el soroll de les botes em van impactar. Per això, quan era a l'hospital, li vaig dir a Joseba: -Han passat per sobre de mi, però m'han esquivat. Després d'escoltar la detonació, ha relatat que va caure "automàticament". "Tot va succeir en un segon, detonació, caiguda i explosió en l'oïda, xiulada, no vaig sentir res. Estava perplex, però estava segur que m'havien donat un pelotazo. Perquè quan els vaig veure acostar-se asseguts en fila, no hi havia ningú. Veia clarament les dues files d'ertzaines, era evident que hi havia una detonació i m'havien llançat una pilota".
"Ningú ha parlat amb mi"
Zabarte ha parlat durant molt de temps en el diari Notícies de Guipúscoa sobre el seu pas per l'hospital i sobre la seva permanència a l'hospital. -No cessava de plorar, i sentia que no entenia res, no comprenia el que ocorria, que m'havia tornat ximple. Avui dia encara tinc aquesta sensació a vegades, em sento ximple. -Abans era més clara-vaig exclamar-.
Ningú va acudir a veure-la a l'hospital. "No algú de l'Ertzaintza, ni polítics... De bo de bo que no ho esperava. Esperava que vingués un mèdic forense perquè quan vaig sortir de l'UVI Institut de Vigilància Intensiva sabia que hi havia una denúncia, però ningú va venir a veure'm."
Pressió dels mitjans de comunicació
"Em va ofendre el que va dir Erkoreka (va dir que els ertzaines li van carregar perquè hi havia persones que estaven llançant pedres, ampolles i altres objectes, però les imatges van mostrar que només se'ls havia tirat una ampolla quan va començar la càrrega). Els mitjans de comunicació van pressionar, d'altra banda no em van cridar d'Assumptes Interns. En el moment de la reunió es va prolongar durant tres hores. En el vídeo que em van ensenyar no es veia res. Va començar quan corrien uns metres i jo ja estava en el sòl. I les imatges són borroses. Em va sorprendre que les imatges dels vídeos que aconseguim anessin més clares. Tenia la sensació que intentaven escriure un relat en la meva boca, però no era això el que jo havia viscut: t'estic dient que els vaig veure corrent, vaig sentir una explosió... No els vaig dir que m'havien donat una puntada, per descomptat, perquè no recordo algunes coses, però sí que les botes van passar pel meu cap. Quan tens una hemorràgia cerebral no recordes alguns detalls, com és normal".
"No entenia res", diu Zabarte. "Sembla que s'estan tallant i difuminant les imatges perquè coincideixi amb la història que estan contant, però no és això el que jo estic comptant. I tot això que estic comptant a vostè li ho he comptat també als metges, als metges... Són les meves vivències. El que ells compten no es correspon amb la meva realitat. Tot va succeir molt ràpid. No hi ha objecte que pugui anar tan ràpid, excepte una bala de foam. Per a ells, la qual cosa m'ha ocorregut a mi no passa de dues línies en un atestat de tres fulles.