A mode d'introducció cal precisar la labor del professorat, que es concreta en el Currículum Bàsic d'Educació a l'inici de cada curs. També es detalla la visió general del currículum i el perfil general de sortida que han de tenir els alumnes i alumnes una vegada finalitzada l'educació obligatòria. Per exemple, en la competència transversal per a aprendre a aprendre i a pensar es busca desenvolupar el pensament crític en l'alumnat, per a això l'alumnat ha d'aprendre a interpretar i avaluar la informació per si mateix. En una direcció similar, en la competència transversal per a aprendre a ser un mateix es busca la presa de decisions de manera autònoma i l'assumpció de la responsabilitat de les pròpies decisions i obligacions.

Tenint això en compte, es pot dir que amb les mesures restrictives i inintel·ligibles que s'han adoptat fins al moment, aquest objectiu no s'ha vist reforçat. No hi ha dubte que gràcies a aquestes mesures implementades des del Govern Basc s'enforteix el tipus d'alumnat que aprèn a obeir a l'autoritat i que aprèn a controlar la seva actitud gràcies a agents externs i que, al mateix temps, es motiva. Si falta la figura d'autoritat, aquest tipus d'alumnat no tindrà confiança en si mateix per a prendre decisions i actuar amb eficàcia i no sabrà controlar la seva actitud. Serà un alumne que tindrà dificultats per a veure connexions entre postures i conclusions. Un alumne o alumna dependent del professor o professora i connectat amb incompetència. Alumnat amb dificultats de comprensió i expressió de les seves pròpies necessitats. Alumne que té com a objectiu eludir la sanció. És així com volem educar als alumnes o als nostres fills? En la comunitat escolar estem d'acord teòricament i en la pràctica amb quin tipus d'alumnat es vol aconseguir? I quin tipus de societat es construiria en el futur amb aquesta mena d'alumnat?

Veig un paral·lelisme entre les pomposes paraules electorals (benestar, desenvolupament sostenible, igualtat, auzolan, objectiu personal…) i el que se'ns exigeix als professors en el currículum. D'una banda, es difon el que tots volem llegir o escoltar en diferents documents (sabent que el paper el suporta tot) i després es fa just el contrari sense cap mena de control o pagament. L'important és fingir i saber vendre. Vivim immersos en una campanya mediàtica ininterrompuda.

Sens dubte, en la societat actual no es necessita una obediència cega o robòtica per a desenvolupar-se com a persona. Es necessiten persones amb capacitat de pensar i ser crítiques, també en el món laboral.

De fet, com s'ha tractat a nens i joves amb les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19? Han estat tractats amb dignitat o com a malfactors? S'han tingut en compte les necessitats de nens i joves a l'hora d'establir un confinament tan dur? S'ha regulat per igual el temps lliure per a joves i adults? L'objectiu principal ha estat l'obediència a l'autoritat i l'absorció de les normes establertes. A més, la principal funció que ha exercit l'escola ha estat la de cuidar, perquè els pares i mares puguin fer el seu treball. La comoditat o facilitat de gestió de la situació s'ha posat per davant del desenvolupament infantil i juvenil per part de les autoritats.

Les autoritats ens reprenen a la ciutadania per l'augment del nivell de contagi a l'estiu i ens acusen de “irresponsabilitat” i ens apliquen les mesures més dures d'Europa, encara que a nivell de contagi, en comparació amb els països que no les consideren tan dures, s'obtenen pitjors resultats. És preocupant saber que al començament del nou curs el Departament d'Educació es comportarà de manera similar.

Per exemple, a les escoles s'utilitza una pedagogia similar. Hi ha professors que tendeixen a renyar i a imposar mesures excessivament estrictes quan la situació no es pot escapar de les mans i controlar el “sermó anti-pedagògic” en tota la classe, malgrat els problemes que plantegen uns pocs alumnes. És la pedagogia de les penes i les amenaces, la pitjor via per a aconseguir persones autònomes i crítiques amb consciència.

Així, s'ensenya als alumnes a no qüestionar l'autoritat i a no resistir, a ser cega obediència. I nosaltres, com a educadors, volem aconseguir un alumne responsable. Alumnat disposat a qüestionar i, si és el cas, a fer front als fets i a les mesures que s'adopten. Qui cregui que actuarà amb eficàcia davant la falta d'autoritat, capaç d'actuar. El que se sent útil encara que rebi el rebuig dels altres. Un alumne amb un sistema de valors intern i que sàpiga tenir en compte els valors i necessitats dels altres. Un alumne amb capacitat de pensament. L'alumne o alumna amb capacitat de comprendre i expressar les seves pròpies necessitats sense perjudicar als altres. Persona que sap comprometre's i saber col·laborar.

Per tant, si els professors i professores hem de ser exemple a nivell d'autoestima hem de ser nosaltres mateixos els primers a ser persones responsables i crítiques. Comencem abans de setembre, en cas contrari, en les classes tornarà a imperar la capacitat d'estar callat i sense moure's.