argia.eus
INPRIMATU
En els últims set anys s'han duplicat les baixes per salut mental a Espanya
  • Entre els joves destaca l'augment: Des de 2019 el nombre de baixes ha augmentat en un 91%. Les baixes femenines han estat gairebé el doble que els homes. El percentatge de baixes per salut mental es va elevar en el confinament, xifra que s'ha superat al maig d'enguany.
Irati Irazusta Jauregi 2023ko irailaren 05a
Buru nahasmenduena hirugarren baja luzeena da Espainiako estatuan.

Entre gener de 2016 i juliol de 2023 s'ha duplicat el nombre de treballadors que han estat baixa per salut mental en l'Estat espanyol. Eldiario.es ha obtingut i analitzat les dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social: Van comptabilitzar 163.000 baixes de gener a juliol de 2016 i 338.000 baixes en el mateix període d'enguany.

Entre els joves i les dones ha estat el més destacat. Des de gener de 2019, entre les persones de 16 i 25 anys el nombre de baixes per salut mental ha augmentat en un 91%. Entre els qui tenen entre 26 i 35 anys també ha crescut molt, un 48%. Quant al gènere, el nombre de baixes de dones és gairebé el doble que el d'homes: Al maig de 2023 les dones eren 37.000, mentre que els homes eren 19.600.

Xifres de confinament excedides

Al març de 2020, el confinament va coincidir amb l'augment del nombre de treballadors donats de baixa per trastorns mentals. Va augmentar considerablement des del mes anterior (34.000 al febrer i 51.000 al març). Ha descendit des de llavors fins a maig d'enguany (56.000). En la majoria dels trams d'edat la tendència ha estat decreixent fins a març de 2021, però ha tornat a augmentar.

En Hego Euskal Herria, Bizkaia és el territori amb major percentatge de baixes per aquest motiu, el 6,7% del total. Li segueixen Guipúscoa (6%), Àlaba (5,5%) i Navarra (4,5%).

El trastorn mental és el tercer tipus de baixa més llarga de l'Estat, amb una durada mitjana de 108 dies. Precedeixen les baixes per tumors i malalties de l'aparell circulatori.