Heu explicat que les Trobades que vau presentar al juny els heu preparat “de manera oberta, assembleària i horitzontal”. Com ha estat el procés i quantes assemblees juvenils i gaztetxe han participat?

És cert que en els últims anys s'han celebrat trobades regulars entre joves i gaztetxes de tota Euskal Herria. Per això, trobàvem a faltar que joves de diferents pobles s'unissin i reflexionessin de manera col·lectiva sobre la situació del moviment, els reptes i obstacles que tenim, l'ocupació i l'autogestió.

Per això decidim posar en marxa el procés d'organització de les trobades. Es tracta d'un procés que s'ha prolongat durant mesos perquè la gent de tots els llocs pugui participar en l'esdeveniment. Desenes de joves dels set territoris han participat en el procés d'organització de l'una o l'altra manera, i altres punts ens han comunicat la seva intenció d'acostar-se el mateix dia.

Vau dir que en el moviment hi ha “atomització i polarització”, i que les trobades també tenen l'objectiu de respondre a això. Quina visió teniu les assemblees de joves i gaztetxes que heu participat en l'organització de les trobades?

És innegable que la situació del moviment juvenil a Euskal Herria també influeix directament en les assemblees de joves i gaztetxe. Creiem que els debats i les discrepàncies que han prevalgut en els últims anys han minvat la capacitat de transformació i l'atractiu de les assemblees de joves i gaztetxe.

Les persones joves que hem participat en el procés pensem que les assemblees de gaztetxe i gazte han de ser espais formats per membres de diferents línies estratègiques o moviments polítics, dins d'uns mínims polítics comuns. Respondre a les problemàtiques locals a nivell local i posar en marxa alternatives reals.

Vau anunciar taules rodones i tallers pràctics, quin és el programa?

En les nostres xarxes socials es poden trobar tots els detalls sobre el programa que hem organitzat. Hem organitzat tallers per a reflexionar sobre la situació del moviment i les relacions de poder i actitud que es donen en els nostres espais, sessions formatives sobre l'ocupació i l'autogestió, una sessió de debat sobre l'escena musical, la comunicació i la política o sobre diferents formes de lluita. Hi haurà també menjar i alguns concerts, i qui ho desitgi tindrà lloc per a dormir.

Els joves i els gaztetxes estan sovint en el punt de partida de la repressió. En els últims anys hi ha hagut desallotjaments o judicis, multes de milers i milers d'euros en aplicació de la Llei Mordassa... Com veieu la situació?

La repressió s'aplica a tots els militants i moviments que ens organitzem contra aquest sistema opressor i injust, per la qual cosa no podem entendre-ho com un cas aïllat. Per això és imprescindible conjuminar forces davant aquesta mena de casos i respondre a través de la solidaritat organitzada.

Quant al nostre contrari, cridem a respondre conjuntament davant qualsevol intent de desallotjament, robatori, judici, multa o persecució contra Gaztetxe i Gazte Asanblad.