Les dades de residus urbans publicats per la Diputació Foral de Bizkaia el mes d'abril passat han deixat una sèrie de conclusions decisives. En total, es van recollir 648.164 tones de residus, la qual cosa suposa un increment del 0,25% respecte a 2018. Els científics porten anys advertint de l'emergència climàtica i mediambiental declarada pel Govern enguany. No obstant això, la quantitat de residus en Bizkaia a penes ha variat en l'última dècada. No hi ha més que mirar cap a 2007. En aquest any es va registrar la xifra més alta, amb 662.839 tones.

“La no generació de residus és la millor via per a gestionar-los, per la qual cosa qualsevol política de millora ambiental hauria de destinar-se a reduir el consum i, per tant, també els residus”, denúncia Ekologistak Martxan davant aquestes xifres.

No és l'única dada preocupant. A pesar que la recollida separada de matèria orgànica ha millorat, “ha estat en un 2,4% deficient, i la pròpia Diputació esperava arribar al 4,5% en 2016”, recorden els membres del grup. “Si el component orgànic no se separa més, serà molt difícil tractar adequadament la resta de les parts. Hem de promoure la recollida separada dels residus orgànics, tant vegetals com animals, crus o preparats. Les institucions responsables han d'oferir beneficis fiscals i econòmics a les persones que separen els residus abans de ser llançats als contenidors, així com fomentar la recollida de matèria orgànica, a través de la sensibilització i suport logístic permanent”, ha proposat Ekologistak Martxan.

Un terç dels residus domèstics s'han incinerat, la qual cosa suposa un increment del 8,7% respecte a 2018. Amb això, es va emportar la capacitat de Zabalgarbi fins al límit. “L'únic objectiu del sistema de gestió és que Zabalgarbi funcioni a ple rendiment, però incinerant no s'aprofiten els recursos”, subratlla l'organització ecologista. A més, 86.732 tones van ser enviades a abocador. Malgrat ser una xifra inferior a la de l'any anterior, continua sent el 17,25% del total, “quan havia de ser zero”. El grup també qüestiona la transparència de la Diputació Foral. “Falten dades i els existents no estan explicats”.

Un altre motiu de disconformitat és que en l'apartat relatiu a la recollida separada encara apareixen els residus de construcció i demolició (RCD). Segons les directives europees, per al càlcul de l'índex havien d'haver estat eliminades de les estadístiques, ja que Àlaba ja les ha eliminat. A més, són valors alts: Més de 85.000 tones, massa altes en comparació amb els territoris de Guipúscoa i Àlaba. En 2017, aquestes quantitats es van situar en 10,33 i 23,92 quilograms per habitant a Àlaba i Guipúscoa respectivament, mentre que en Bizkaia es van situar en 74,25 quilograms per habitant. “Partint d'aquests números, la Diputació Foral de Bizkaia diu que ha aconseguit un índex de reciclatge del 50,42%, però si s'elimina la partida de residus de construcció i demolició, l'índex es queda en el 42,38%, és a dir, no aconsegueix l'objectiu del 50%”, subratlla Ekologistak Martxan.

Així mateix, han denunciat que encara no s'han comptabilitzat els rebutjos generats en les plantes de tractament de residus, per la qual cosa es retornen del flux de fraccions restants a la CMT. “Creiem que això augmenta de manera enganyosa el percentatge de recollida separada de residus”.

El sistema de gestió de residus de Bizkaia, diu el grup ecologista, “és absolutament ineficaç, ja que més de la meitat dels residus que poden ser tractats en el lloc es cremen o es dipositen en abocador. D'aquesta manera serà difícil aconseguir els objectius marcats per la Unió Europea per a 2020”.