argia.eus
INPRIMATU
Avec plaisir!
Montserrat Auzmendi del Solar 2024ko irailaren 02a

Fitxa: Quinzena Musical de Sant Sebastià. Cicle de l'Auditori Kursaal.

Orchestre Philharmonique de Ràdio France

Adreça: Mikko Franck.

Solista: Sol Gabta (chelo).

Programa: Obres de Debussy, Lalo, Ravel i Stravinski.

Lloc: Auditori Kursaal.Data: 30 d'agost.

Encara que sembli mentida, ha passat un mes. És a dir, l'hora d'acomiadar la 85 edició de la Quinzena Musical. I com no podia ser d'una altra manera, el concert programat per a donar fi a aquest festival ha estat un espectacle ple d'incentius per als melòmans.

Per a començar, la Filharmònica de la Ràdio Francesa portava bastant temps sense actuar en Donostia-Sant Sebastià. Encara que en la dècada de 1990 va estar més d'una vegada en el programa de la Quinzena Musical, la veritat és que portava massa anys sense venir a Sant Sebastià. És un bon equip.

D'altra banda, el violoncel·lista argentí Sol Gabta és considerat avui dia com un dels millors solistes del seu instrument. A més, tocava un concert poc programat en els últims temps, el concert per a cello d'Èdouard Lalo. I, en definitiva, el programa d'aquest últim concert, en general, és un programa realment deliciós per a qui vulgui assaborir les delicadeses de les obres orquestrades.

El concert va començar amb Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy, on el director Mikko Franck va saber ampliar tota la paleta de colors que aquesta suggeridora música ofereix al públic. L'obra va ser un gran plaer en la seva durada de deu minuts, gràcies a l'excel·lent flauta solista i les meravelloses combinacions de fusta i arpa.

Seguint amb la música francesa, la primera part del programa es va completar amb el concert en re menor per al Txelo i l'Orquestra de Lalo. En el Prélude Gabta va desplegar el seu preciós so en el tacte inicial, una melodia del violoncel en les tríades, on les abruptes entrades de l'orquestra obliguen i ajuden el solista a augmentar el seu to enèrgic i apassionat. Va ser bella la transició al segon tema, una cantarella lírica, i la reinterpretació del tema inicial, que ens va portar al terrible final del moviment. En el curiós Intermezzo posterior, en una combinació de lent i scherzo, Gabta va cantar la part inicial, plena de contrastos amb les seves variades harmonies, i després va gaudir ballant el zapateado del toc espanyol del Scherzo, on les flautes i la resta de fustes van ser un complement perfecte. Els dos es van mirar sense parar, i la complicitat de l'orquestra i del solista va ser evident. Més significatiu encara va ser la lenta introducció de l'última cançó Allegro vivace, que va portar la resta del moviment.

En la segona part, vam poder escoltar la primera obra orquestral de Ravel: Shéhérezade, ouverture de Féérie. Ho va compondre en 1898 i no va tenir molt d'èxit en la seva estrena. Es va publicar molts anys més tard, en 1975, i llavors sí que es va donar a conèixer molt. Aquest treball anuncia la delicadesa del compositor, amb gran influència russa. Una bella obra que va tenir una interpretació màgica de l'orquestra de Radi France.

I per a finalitzar el gran concert de la Quinzena, Radi France va interpretar per a mi l'obra orquestral més gran del segle XX: Suite de l'ocell de foc d'Igor Stravinski. Poques obres compten amb una excel·lent orquestració d'aquesta suite. És un foc, com diu el títol. Stravinski planteja un immens cosmos sonor en el qual podem percebre els efectes de Ravel, el seu característic color orquestral, Wagner, el seu cromatisme postromànic, les harmonies impressionistes de Debussy o el melodisme místic de l'escola russa.

El director Mikko Franck no va decebre al públic. D'aquesta gran orquestra va saber extreure els mil matisos que necessita per a transmetre aquest intens i màgic impuls de l'obra Ocell de Foc.

Com a propina, un fragment del compositor finlandès Sibelius, fred i penetrant, que ens va tallar l'alè.