“No venim a l'Audiència Nacional espanyola a la recerca de justícia”, va dir el dilluns davant el tribunal, just abans d'entrar en el judici. Què busqueu a la sala?

Som conscients que dels jutjats d'excepció com l'Audiència Nacional mai s'ha derivat justícia per als ciutadans bascos. En 2019 tampoc podem esperar això. Dues motivacions principals ens impulsaven. Creiem que la majoria de la societat basca vol deixar enrere les injustícies vinculades a la repressió, que se suma a la reivindicació de buidar les presons, i en aquest sentit un dels objectius era no omplir les presons amb 47 persones més. D'altra banda, volíem posar un èmfasi especial en la política penitenciària d'excepció que encara està en vigor, i en la necessitat de posar en vies de solució el tema dels presos i exiliats bascos. Volíem fer una aportació col·lectiva, deixar enrere el sofriment i avançar cap a l'alimentació de la solució.

Un dels objectius no s'ha complert totalment: Arantza Zulueta i Jon Enparantza seran empresonats durant cinc mesos. Volem subratllar que la seva actitud ha permès adoptar una decisió col·lectiva de consens.

Teníem clar que la decisió havia de ser col·lectiva i consensuada. Això no vol dir que no hi hagi hagut debat, que no hi hagi contradiccions, que no hàgim viscut situacions dures i tibants. Però hem pres la decisió, els debats, amb aquesta serenitat.

Emocionalment, com van sortir del jutjat? Cares d'indiferència i de perplexitat dominaven als acusats...

47 persones han estat condemnades i això no és una bona notícia per a Euskal Herria. L'acceptació d'aquesta mena de penes té la seva càrrega. No és fàcil, has de prendre decisions molt dures. I el context és el d'un tribunal d'excepció que aplica les polítiques d'excepció. Però la decisió respon al fet que es vol actuar amb responsabilitat. A la sortida del jutjat, volíem plasmar aquesta responsabilitat.

L'Audiència Nacional espanyola mai jutjarà la legitimitat de l'organització i lluita dels bascos, ni decidirà si la nostra actuació ha estat bona o dolenta. És molt important entendre-ho així, perquè si no, cedirem el poder de decisió a l'Audiència Nacional. Nosaltres continuarem treballant perquè els presos i fugits tornin a casa, continuarem sent actius en aquesta lluita. I l'únic que jutjarà el nostre treball serà Euskal Herria. Nosaltres ens devem a això.

D'altra banda, aquest no ha començat amb el judici. Les detencions, els empresonaments, la incertesa, els seguiments policials, els sofriments personals i dels quals ens envolten, entre altres, venen des de 2013. El dilluns, es tanca tot aquest cicle i et quedes buit.

Creu que l'acord influeix en la lluita del relat?

L'objectiu de l'Estat era acabar amb el treball i el manteniment a favor dels presos i fugits, quan ens oposem a això. Han passat sis anys des de les primeres detencions. L'Estat ha aconseguit els seus objectius en 2019? Clar que ho ha condicionat, però nosaltres creiem que la societat basca ha superat a l'Estat. Els presos continuen tenint assistència jurídica, mèdica i afectiva; la societat basca continua mobilitzant-se; hi ha una majoria cada vegada més àmplia que reclama solucions. Nosaltres no estem per a defensar les eines, sinó per a fer passos a favor d'uns objectius polítics.

La societat basca ha superat la tesi jurídic-política de “tot és ETA”, per la qual cosa situem la nostra aportació en un altre camí. Tots aquests passos poden donar lloc a noves oportunitats perquè els presos i exiliats tornin a casa? Potser sí, nosaltres ho creiem. Clar que és discutible, però ho hem fet amb aquesta vocació, amb convicció, i aquest és el debat.

L'Audiència Nacional es dissoldrà: Quan deixarà de condicionar la vida de la ciutadania basca? Això és el que hauríem de posar en qüestió, no el que diu el tribunal o no.

Ha esmentat l'empresonament de Zulueta i Enparantza. La inhabilitació també té efectes crus en alguns dels imputats, no és així?

Sens dubte. La prohibició de treballar en l'administració pública afecta a molts de nosaltres, suposa un alt cost personal. Alguns sofriran directament la pena. Això també augmenta el valor d'haver pres la decisió amb consens. Les multes també són aquí, són gairebé 60.000 euros. I altres conseqüències que són pràcticament per a tota la vida. Tenir antecedents, per exemple, augmenta el risc de repressió o presó.

Per a molts de nosaltres no és la primera condemna. Per exemple, jo i Egoitz [Lopez del Carrer] vam estar castigats en el primer macrojudici de la teoria de “tot és ETA” i de l'estratègia d'il·legalització [macrosumari Jarrai-Haika-Segi, jutjat en 2005]. El jutge del dilluns era el mateix que presideix el jurat. I continuarem sofrint la repressió en el futur. El dilluns no va acabar res.

Encara que es tracti d'un acte de consens i de convicció, pot resultar irritant que després de catorze anys hagi de ser trobat davant el mateix jutge i admetre un delicte?

Clar que sí. La situació és molt tibant, extrema. Ningú vol veure's en una situació com aquesta, i molt menys en 2019, quan hauríem d'estar en la solució de la situació dels presos i exiliats.

Des que es va comunicar la data del judici, vostès i el seu defensa han manifestat públicament que estudiarien les possibilitats d'acord. Com ha estat el procés de materialització de l'acord?

Perquè hi hagi un acord, havíem d'estar d'acord tres parts: 47 processaments; fiscalia; i acusacions particulars [associacions de víctimes de l'AVT i Dignitat i Justícia]. No hi ha res que es pugui fer d'un dia per a un altre.

Sabent que alguns dels judicis anteriors es van tancar amb acords similars, abans de discutir un possible acord. En els mesos anteriors, en alguns moments ens han dit que podia haver-hi oportunitats, en uns altres no hi havia marge per a l'acord. Les condicions concretes de l'acord i en principi l'acord de les parts estava d'acord en la vespra de la manifestació de Bilbao, però sense garanties absolutes. S'executa el mateix dia 16. Crec que a vegades es diuen coses amb massa lleugeresa. I en aquests casos la discreció i la discreció em semblen claus. No sols per nosaltres, sinó també perquè uns altres puguin triar.

Han convocat assemblees informatives als pobles i barris dels imputats, i estan mantenint reunions amb els agents. Amb quin objectiu?

Volem actuar amb responsabilitat i honestedat. Molta gent ha treballat en la campanya d'aquests mesos. Sentim la necessitat de donar les gràcies i, en la mesura que sigui possible, volem compartir la nostra reflexió en directe amb tots ells. D'altra banda, prevèiem una despesa de 350.000 euros per a afrontar el judici. Tindrem despeses, però no tant, si bé encara no podem concretar els comptes. També volem ser transparents. La proposta és destinar els diners que sobra a la lluita i a la lluita contra la barbàrie de les presons i dels presos i exiliats.

En general, ens agradaria reorientar la solidaritat rebuda cap a altres persones que sofreixen injustícies. Traslladar als presos i fugits del conflicte basc, però no sols. També als qui sofreixen altres formes d'assetjament, siguin agressions sexistes, homòfobes o racistes, sigui policial, joves d'Altsasu, etc. La solidaritat amb els quals sofreixen injustícia és un valor polític bàsic per a la transformació social de qualsevol societat.