Per a Ipar Euskal Herria la reivindicació de l'Estatut d'Autonomia està arrelada en una llarga història. En 1947 el diputat Jean Etcheverry-Aintchart va presentar un projecte de llei. A continuació, el moviment abertzale ha fet durant anys altres propostes: Defensada pel moviment EHAS en les eleccions legislatives de 1978; en 1983, Iparretarrak va posar sobre la taula el concepte d'autonomia com a confluència d'objectius i lluites. En 1993 va llançar una proposta concreta d'Estatut d'Autonomia; en 1994 es va conèixer el projecte d'autonomia del col·lectiu «Autonomia Eraiki»; i en 2007 la Batasuna va presentar una proposta d'autonomia.
En 2012, EHBai va apostar per una col·lectivitat territorial autònoma amb àmplies competències. No obstant això, en el primer congrés celebrat a la tardor de 2022, va decidir definir les bases polítiques d'un nou estatut d'autonomia. Després de dos anys de reflexions, ha arribat el moment.
Aquesta decisió d'EHBai se situa en una situació determinada. La influència dels moviments abertzales i independentistes en les diferents nacions sense Estat que existeixen en l'Estat francès està augmentant. Per tant, París ha estat especialment animat a parlar sobre l'evolució dels estatuts polítics en països com Polinèsia, Canakyan o Còrsega. És necessari un nou “modus vivendi” entre l'estat francès centralitzat i les nacions sense estat. Per això, EHBai considera imprescindible vincular a Ipar Euskal Herria amb aquesta reivindicació.
Ipar Euskal Herria es troba en un procés d'autoorganització i govern des de la creació de la Mancomunitat Única d'Iparralde. S'ha aconseguit un primer reconeixement polític, amb la possibilitat d'implementar diverses polítiques públiques a nivell territorial. No obstant això, el Col·legi ha mostrat les seves limitacions per les seves escasses capacitats i competències per a afrontar els reptes que tenim en el territori. De cara al reconeixement, necessitem obrir un nou cicle polític. En aquest sentit, és evident la necessitat d'incorporar la perspectiva d'un altre estatut polític en l'escenari polític d'Ipar Euskal Herria. És més, en Hego Euskal Herria també és un debat obert dels estatuts polítics, en un moment en el qual podem mirar al futur des d'una perspectiva de país.
L'Autonomia és un concepte àmpliament acceptat a Europa, en el panorama del continent, que no és anacrònic en cap lloc. Per contra, el punt de vista jacobí és el que està obsolet. Per a arribar a un estatut d'autonomia en Ipar Euskal Herria, EHB proposarà dos passos: la formalització d'un acord polític amb l'Estat francès que tingui en compte les especificitats bàsiques d'Euskal Herria i, en aquest sentit, l'esment especial del Poble Basc en la Constitució francesa, com en el cas de Kanaky. Per a l'efectivitat de l'Estatut d'Autonomia integrarà també competències legislatives, fiscals i fiscals. EHBai considera que és hora d'obrir una nova etapa institucional, i presentarà a la ciutadania i als agents aquest repte ambiciós el 14 de desembre, perquè, amb el consens de tots, puguem crear un nou projecte per al territori.