La Casa Arkillos 10 va ser ocupada en 2010. És un edifici històric propietat de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Portava anys abandonat i durant aquests 10 anys han passat per allí moltes persones que li han donat la vida. En ella hi ha hagut gent molt diversa que militava en diferents agents: joves, feministes, ecologistes, adolescents, membres dels agents de barri, anarquistes, així com gent que no estava organitzada en col·lectius. La pròpia casa, a més d'habitatge, ha estat un espai obert: taller de bicicletes, teatre, sopars o concerts, ha estat un espai per a reunions per a molts col·lectius durant aquests 10 anys.

Així va arribar Arkillos a la fi del passat octubre. Llavors, un arquitecte tècnic vi a casa i ens va lliurar una carta en la qual ens comunicava que l'Ajuntament li ha encarregat la realització de la ITE (Inspecció Tècnica de l'Edifici) de l'edifici.

En general, Arkillos està bé, tenim l'informe d'un arquitecte que així ho indica. Per això, i perquè no passar la ITE pot tenir conseqüències negatives, com les multes o l'intent d'invasió de l'Ajuntament, decidim fer la ITE.

Conscients dels riscos que comportava la realització de la ITE, l'Ajuntament va desallotjar Talka enmig del confinament i, amb el pretext d'una normativa de local juvenil, va obligar a tancar el gaztetxe amb una amenaça de multa fins que es van modificar les mesures de pandèmia. Per això, de cara a la ITE, decidim fer una sessió integral de “pinta de xapa” a casa i deixar-la ben ordenada. És una gran casa i, encara que les obres no eren per a tant, totes estaven apilades, i a més, l'arquitecte ens va estrènyer amb els terminis: anàvem a fer tot en dues setmanes, abans de la seva visita.

El passat 12 de novembre vam celebrar una reunió extraordinària per a planificar el treball. Llavors, quatre membres de la família van posar la proposta sobre la taula: Erraki ens ajudaria amb recursos econòmics i humans, a canvi de connectar la casa amb Erraki. Segons aquests membres, la casa es trobava afeblida, sense capacitat per a fer front a aquests treballs, i Erraki era l'única garantia per a fer l'obra de la casa i divertir la ITE. Ens van explicar que la unió amb Erraki no exigeix que tots els membres de la casa siguin membres de la línia socialista, però que la unió amb Erraki té les seves obligacions: Passar a ser un Centre de Control de Personal (LKG), ser una disciplina i subordinació d'Erraki i posar pancartes i ser present en les mobilitzacions del nostre Arkillos 10 LKG en cas de sofrir o estar en risc altre LKG.

És cert que Arkillos 10 estava en situació de vulnerabilitat, ens quedàvem sis membres a casa (altres dues persones estaven en aquest moment en procés de marxar i una altra no sabia què fer). D'altra banda, cal dir que dels sis membres que ens quedàvem a casa, quatre érem molt nous i, per si de cas, no hi havia empipament ni conflicte entre nosaltres.

Quan van portar la proposta, els altres dos ens quedem sorpresos, no ens ho esperàvem. Nosaltres, amb motiu de la ITE, estàvem treballant en el marc de la casa, en contacte fins llavors amb arquitectes, advocats i agents del barri, planificant els treballs a realitzar. A més, a causa de la necessitat de dur a terme aquests treballs, no hi havia temps per a debatre la proposta de connectar amb Erraki, molt menys si es tracta de donar el debat en profunditat necessari per a vincular-nos a una organització política concreta.

No vam estar d'acord i vam proposar fer un esforç: Convidar a les persones que han passat per Arkillos a participar en els auzolanes, entre totes i tots, sense vincular-se ni amb Erraki ni amb ningú. Com no hi havia acord entre nosaltres, fixem una cita per al diumenge.

El diumenge vam posar sobre la taula la resposta que va tenir l'anomenada a l'auzolan: gairebé 40 persones d'un munt de col·lectius que han tingut contacte amb Arquillos: Zahaz Harro, Goian, solidaris pels presos polítics bascos, internacionalistes, Talka, Errekaleor i Sumendi, Bizi, Bizikopon, Kutxi eta Txikitako okupak, Ernai, gaztetxeroak… i amics del nostre entorn. Entre ells, gent que ha participat en nombrosos auzolanes. La nostra proposta era que tots aquells amics, més els que poguessin portar els de la línia, tots junts, fessin els treballs domèstics.

No obstant això, els quatre membres de la línia van mantenir la seva proposta: Erraki s'encarregaria de l'obra, Arkillos es convertiria en un Centre de Personal Controlat i connectaria amb Erraki. Aquestes persones disposades, en aquestes condicions, eren benvingudes si volien participar en l'auzolan. Els dos companys que no som ildokos vam dir que no estàvem d'acord que Arkillos s'unís a Erraki, i que si ho féssim, abandonaríem la casa. Després d'una llarga deliberació, no ens vam posar d'acord i ens vam posar d'acord el dimarts per a celebrar la reunió definitiva. Els membres de la línia prendrien el temps per a conversar entre ells i en la seva organització. La necessitat de consultar amb un agent aliè a l'assemblea ens va fer una pregunta: on deixava l'assemblea de casa?

El dimarts no hi haurà novetats. Els quatre membres de la família van decidir unir-se a Arkillos Erraki. Els altres dos companys hem dit que anàvem a deixar la casa i així ho hem fet.

Per què? Perquè creiem que és simple: Erraki és una xarxa de protecció per als Centres de Control Obrer dissenyada per la línia socialista, no és una xarxa de Gaztetxes i Centres Ocupacionals d'Euskal Herria. A més, no estàvem d'acord amb les maneres de treballar la proposta (el moment, els terminis, les maneres de prendre decisions, la falta de cura entre els/as veïns/as,…)

A més, com ens van venir? En definitiva, encara que no es complís l'excusa que ens van posar sobre la taula aquell dijous (en els terminis de l'obra, neguem que Erraki només pogués garantir el treball, per a l'auzolan que comptàvem amb 40 persones alienes a Errakiz), els membres de la línia van seguir endavant amb la seva decisió. Els preguntem quins problemes tenien tots per a fer auzolan junts, la resposta és que Erraki, com a xarxa, no pot venir a treballar si no se'ls lliga la casa. Al revés, la casa en relació amb ells, tots, amb la nostra diversitat, hauríem d'anar a l'auzolan. Entès.

En definitiva, una casa que durant 10 anys ha estat molt diversa de veïns i col·lectius, en la qual, entre altres coses, membres de la línia han dut a terme les seves reunions i altres usos, ha passat quatre dies a ser una casa que s'ha unit a Erraki. Imposada per la majoria d'un moment determinat, sí, no per consens.

Els valors de l'autogestió, l'assemblea i l'auzolan són diferents.

Subscriuen el següent article:

Rubén Sánchez,

Maite Aranalde,

5 ex companys d'Arkillos 10