argia.eus
INPRIMATU
Autisme i coronavirus: estigma blau procedent del balcó
  • Des de l'inici del confinament s'han difós en les xarxes socials i els mitjans de comunicació les denúncies d'alguns pares de nens amb autisme o TDAH. La font dels maltractaments: els que miren de casa al carrer, pel que sembla, no entenen per què alguns surten al carrer amb els seus fills i ells no. Davant això, el camí triat per alguns, posar un llaç blau als nens i nenes autistes, ha suscitat el debat. Si la víctima no arriba a convertir-se en víctima dues vegades.
Axier Lopez @axierL 2020ko martxoaren 30
Argazkiak: @Gastn57302344 eta María López (EFE)

En Ipar Euskal Herria, des del primer moment es van regular "les sortides imprescindibles en els espais oberts pròxims a la llar per al benestar infantil, mantenint la distància i evitant tot trobada"; en Hego Euskal Herria, els menors amb necessitats especials tampoc podien sortir al carrer en els primers dies del confinament.

Pocs dies després, el Govern espanyol va haver de rectificar davant les queixes, ja que el confinament, en nens amb autisme, pot influir negativament en la seva salut mental. La norma, que es va actualitzar el 20 de març, va autoritzar a circular per les vies d'ús públic "per a persones amb discapacitat, amb trastorns de conducta, com a persones diagnosticades d'autisme o conductes disruptives, acompanyades d'un acompanyant, sempre que es respectin les mesures necessàries per a evitar el contagi".

La situació s'ha tornat encara pitjor per a molts que per a relaxar les conseqüències del confinament. Per insults dels quals miren per la finestra o per cadascun. Un d'aquests pares és el català Josep Salvat. Un dels pares que ha proposat i impulsat la implantació d'un llaç blau en la xarxa a nens amb autisme que evitin insults als seus veïns. El fill de la víctima, que té autisme, ha relatat el succeït a través de les xarxes socials. "Vaig ser al carrer amb el meu fill Enric, mentre jugàvem a pilota començava a sentir els crits dels veïns, però no li vaig donar importància. Al poc temps vaig veure a la patrulla de la policia. Vaig comprendre que algú ens havia denunciat.

Molts casos i denúncies d'aquest tipus es poden trobar en la xarxa, provocats pels "policies" de la casa. Davant això, igual que Salvat, diversos pares han començat a utilitzar llaços de colors relacionats amb l'autisme per a evitar els crits i insults dels veïns. "És lamentable que calgui prendre aquesta mesura perquè no es xiuli a la gent, però si ha de servir per a facilitar la convivència, benvingut", ha dit Salvat al diari La Vanguardia .

 

 

 

 

 

Marcat, "com els nazis als jueus"

"Per a evitar l'agressió, ens han demanat que ens marquin amb una llaç blau per a treure als nostres fills al carrer. No puc creure-ho. En primer lloc, si el meu fill es posa un llaç blau, els màrtirs del balcó no el veuran segurament. I en segon lloc, és l'agressor el que hauria de marcar".

Goikoa és la resposta de la mare d'un nen amb síndrome de down a la proposta de llaç blau que ha realitzat. Hi ha crítiques en la xarxa tan contundents com aquesta, ja que es tracta d'una iniciativa que converteix a la víctima en "dues vegades víctima". "Controlar a la dona que ha sofert una agressió sexista i no a l'agressor o agressora masclista. Això és similar: convertir a la víctima en dues vegades víctima", diu un altre pare.

Davant això, molts demanen ajuda als mitjans de comunicació, posant la força per a solucionar el problema en una altra part: "eixamplar la consciència, aprofundir en la tolerància i el respecte davant la discriminació i el capacitismo". Aquesta mesura també ha estat criticada per diverses associacions relacionades amb l'autisme, entre elles la de l'autisme en l'Estat espanyol.

"Jo no identificaré al meu fill de la mateixa manera que ho van fer els nazis amb els jueus. Si vols, no t'escoltarem des del balcó. Si és necessari, seré jo qui anomeni a la policia. L'única cosa que el meu fill s'emportarà marcat és la felicitat". Criticemos o no la mesura, ningú deixarà de treure als seus fills al carrer, en una espècie de presó més dura per als nens.