El partit d'extrema dreta RN és el gran vencedor de la primera volta de les eleccions al Parlament francès. Pràcticament finalitzat el recompte de vots, el RN ha rebut el 34,36%, el Nou Front Popular d'esquerra el 28,1% i l'Ensemble de Macron el 20,3%. En els últims anys, l'extrema dreta està agafant molta força en l'Estat francès: En 2017, el RN va aconseguir el 13,20% dels vots en el Parlament Basc, enfront del 18,68% de 2022 i el 34,36% d'aquest període.

Davant el risc que l'extrema dreta caigui en el poder, diverses veus –partits d'esquerra, alguns diputats de la majoria, fins i tot alguns de la dreta– acusen el president Macron de "jugar amb el foc" en desmantellar el Parlament i convocar eleccions. Així, els votants han anat a votar i la participació ha estat la més alta dels últims 25 anys, però si es veuen els resultats, és evident que també s'ha mobilitzat el votant d'extrema dreta. Amb una participació del 65,5%, el missatge contra Macron és més clar que mai. Macron recull una bufetada: En la primera volta de 2022 va obtenir el 25,75% dels vots, la qual cosa suposa cinc punts més que en aquesta ocasió. El passat 9 de juny, el Parlament francès es va dissoldre i es va convocar a eleccions per a intentar accelerar la seva majoria, però no ha succeït així.

De cara a la segona volta, Macron ha anomenat a una "unitat oberta, clarament demòcrata i republicana", en la qual els líders republicans se senten poc inclinats. El primer ministre, Gabriel Attal, també ha aclarit el següent: "Ni un sol vot a RN". La coalició Ensemble per Macron ha convocat a les circumscripcions en les quals s'han situat tercers a retirar les seves candidatures per a facilitar la victòria als qui es queden a l'altura del RN. En concret, els qui hagin realitzat més del 12,5% dels vots dels inscrits en la segona volta podrien passar a la segona volta. Seran els manomanistas o entre tres candidats. Jean-Luc Mélenchon ha pres la paraula en nom del Front Popular d'Esquerra i ha deixat clar: "Ni un vot ni una cadira més per al RN". Ha ordenat als seus candidats que es retirin el bloc de l'esquerra en aquelles circumscripcions en les quals s'hagi situat en tercer lloc.

La dreta republicana no ha donat consigna de vot -a pesar que el seu líder, Eric Ciotti, i el cap de llista de les eleccions europees, François-Xavier Bellamy, aclareix que en la pugna entre esquerra i extrema dreta votaran a favor del RN. El partit republicà ha obtingut prop del 10% dels vots, mentre que el Partit Republicà ronda el 10%.

El RN cerca la majoria absoluta

Marini Lepen ha subratllat la importància de la majoria absoluta en el fet que s'hagi confirmat la força de l'extrema dreta. El RN necessitaria 289 diputats per a obtenir la majoria absoluta –en 2022 va aconseguir 89, 81 més que en 2017–. Jordan Bardella ha arremès durament contra l'esquerra i ha aixafat la candidatura de RN: "Seré el primer ministre de convivència, que respecti la Constitució i el càrrec de president de la República, però que porti amb rigor una política que es posi al servei de França i al servei dels francesos".