argia.eus
INPRIMATU
Aitor Bengoetxea Odriozola. Cultura - Cooperativa cultural d'Azpeitia
"Quan obrim les portes el poble va respondre amb entusiasme i va començar a crear una interessant ona cultural"
  • Aitor Bengoetxea Odriozola és membre de la Cooperativa Cultural d'Azpeitia en cultura. Ens hem reunit amb ells en l'Espai de Creativitat Dinamoa, que gestiona la cooperativa, per a parlar de cultura, model de gestió i col·laboració públic-comunitària.
BDS Koop @bds_koop 2022ko azaroaren 30
Argazkia: Kulturaz

Com explicaríeu què és Kultura Azpeitiko Kultur Kooperatiba?

Som una estructura professional sense ànim de lucre que treballem de manera integral la cultura basca Kultura Kooperatiba. Un ampli equip de treball que treballa en el desenvolupament d'un model de gestió propi centrat en l'autonomia, la cooperació i el caràcter social. Fundem la cooperativa en 2011, de la mà de la Mesa de Cultura d'Azpeitia, amb l'objectiu d'aportar al poble una gestió cultural diferent. Vam trencar algunes formes obsoletes i viciades i comencem a introduir noves formes d'organització en la dinàmica cultural del poble, en lloc d'esperar que ens fem nosaltres mateixos, articulant de manera més útil els recursos que estaven en mans de l'ajuntament. Així, hem passat de ser un grup de treball format per cinc persones a ser vint-i-cinc; de fer una oferta d'esdeveniments culturals a crear diferents projectes culturals; de gestionar un centre cultural a gestionar tres infraestructures culturals.

Consideren que el model d'Azpeitia és vàlid per a altres municipis?

Cada poble ha d'analitzar les seves necessitats i desitjos. Altres pobles podrien tenir en compte el model d'Azpeitia per a assimilar algunes de les seves característiques, però no podrien instal·lar-lo de manera cega, ja que no funcionaria. Cal respondre a la realitat local, perquè hi ha moltes evidències i particularitats en les dinàmiques culturals de cada poble. A més, no és una cosa que s'estableix d'un dia per a un altre i per sempre. Un model que funcioni de manera col·lectiva i àmplia requereix molt temps, cal recórrer el camí, necessita un desenvolupament, amb els seus errors i assoliments.

Sou un clar exemple de col·laboració públic-comunitària. Quins avantatges els veieu a aquest model? Els produeix tensió?

Ens permet desmuntar els rígids conceptes del públic i el privat que portem arrelats des de fa molt temps, comprendre més àmpliament el benefici de la ciutadania a través de la cultura, més prop del comunal. Gestionem les infraestructures de titularitat municipal, però de titularitat pública, a través d'una estructura professional sense ànim de lucre i promovent al mateix temps múltiples formes de participació (juntes obertes, grups de treball per a aficionats a la cultura, projectes ciutadans…). Així la cultura adquireix un sentit més ric, més compartit, més autèntic, més viu, més útil. Evidentment, hi ha tensions, i en gran manera són necessàries perquè ens mantenen en alerta i amb vida. En fórmules de col·laboració poc habituals, els rols i responsabilitats de cada agent són més flexibles i, a vegades, generen inquietuds.

Com enteneu la paraula “cultura” en la cooperativa Kultura?

Segurament, si preguntéssim a cadascun d'ells, respondria amb diferents matisos, però en general diria que tenim una forma àmplia i rica d'entendre la cultura com un conjunt d'expressions que, més enllà dels espectacles i pràctiques habituals, configuren el caràcter de la societat del nostre país. Cal tenir en compte que més d'una dotzena de projectes més enllà d'esdeveniments culturals, col·laborem amb diferents agents socials i culturals, desenvolupem dinàmiques de creativitat i transmissió, i tenim en marxa un complet programa d'activitats de sensibilització amb els tres centres educatius de la localitat, entre altres. Es tractaria, per tant, d'una complexa mataza de valors i valors que s'entrecreuen en tota aquesta actuació.

A la vista de les dades de 2019 (últim any abans de la pandèmia), es van organitzar més de 200 esdeveniments (una mitjana de gairebé 4 esdeveniments setmanals) amb 55.000 espectadors. Són dades d'una ciutat de 180.000 habitants, però Azpeitia només té 15.000 habitants. Com s'aconsegueix això?

El número obtingut és una transformació del moviment cultural local. Això ha estat conseqüència d'almenys dues dècades de treball. En anys anteriors ja havíem realitzat les labors de casa a través de la Mesa de Cultura, tot el que creguem amb el poble i per al poble. Des del principi, teníem clar que la clau principal de la viabilitat del projecte de Sanagustin Kulturgunea era un pols social més enllà de ser econòmic. Quan obrim les portes el poble va respondre amb entusiasme i va començar a crear una interessant ona cultural. Cal tenir en compte que en Azpeitia fa onze anys no existia una activitat cultural estructurada d'aquest tipus, ni una oferta d'aquest tipus, ni tampoc un costum d'anar pagant l'entrada a un esdeveniment cultural. Encara que no és fàcil, els canvis en les maneres de fer canvien les coses de l'entorn i tenim clar que la cultura és una bona eina per a la transformació social.

El 90% dels actes esmentats han estat en basc…

Clar, no podia ser d'una altra manera, així ho sabem fer. Un dels eixos del nostre projecte és treballar en basc i des del basc, viure, estimar, treballar… utilitzar-lo de manera natural. És cert que a la nostra comarca l'ús del basc és alt i en aquest sentit tenim un respiratori natural. Però això és el que li dona la responsabilitat de cuidar-la i el punt de tensió per a no caure en la comoditat.

Quins són els vostres reptes per al futur? En quins projectes esteu treballant?

A curt termini i tenint en compte que intentem mantenir el nostre nivell d'autofinançament entorn del 80%, no és poc fer viable el repte de mantenir tres edificis i vint-i-cinc treballadors. La creació i educació de futurs culturals és un dels nostres principals reptes a mitjà i llarg termini. Tenim un ull en les generacions esdevenidores i volem fomentar en elles el gust per la cultura. Sabem que els hàbits de consum cultural van canviant, que la maquinària del capitalisme que modela la cultura i l'oci al seu gust està estrenyent els caragols, que les castellanes entren amb força en les nostres pantalles i llengüetes… cal fer. D'altra banda, en els pròxims mesos obrirem el camp de so de Dinamo i l'espai creatiu quedarà complet. A més, estem estudiant la possibilitat d'obrir una llibreria responent a la llacuna que tenim a la comarca. No estarem quiets.

 

A conseqüència del conveni signat en 2021 amb l'Ajuntament d'Azpeitia, gestiona els tres principals equipaments culturals del municipi:

Teatre Soreasu: Teatre amb 800 m² i 540 places.

Centre Cultural Sanagustin: Espai polivalent amb un aforament per a 550 m² i 560 persones que combina activitats culturals i hostaleria.

Espai de Creació Dinamoa: Ampli espai creatiu de 1.600 m², laboratori per a donar pas a tota expressió creativa relacionada amb la imatge, la paraula, el cos i el so.

Text: RPT