El programa d'avui ha arrencat amb la pel·lícula Ob scena, de Paloma Orlandini, que s'estrena en cinemes. El curtmetratge argentí ha posat en marxa una recerca sobre el sexe i la pornografia, experimentant les vivències del director amb l'arxiu i l'animació. Les imatges implícites i explícites, les veus en off directes però complexes, i la relació que s'estableix entre les dues, donen compte de l'unívoc d'Orlandini i es posa a ballar amb les experiències personals. A partir d'alguns textos escrits per un psiquiatre a Cuba en la dècada dels 80, la pel·lícula pretén reflexionar sobre el control social que conté la representació del sexe. El disseny sonor ha estat realitzat amb detall i ha aconseguit crear una atmosfera especial. Molt recomanable.

Li ha seguit Yearlings, una obra ambientada en el sud de França i que ha estat rebutjada. Dirigit per Mélanie Akoka, el film compta amb la participació d'una adolescent que es trasllada a l'adolescència a través d'Internet. L'adolescent, que té una presència bastant allunyada de la seva mare, es relaciona amb el jove que ha vingut a arreglar el mur, així com amb el seu cavall. La pel·lícula gira entorn dels polsos de desitjo, les seduccions i les admiracions, així com el primer desengany. Es tracta d'una pel·lícula de boniques imatges, construïda amb breus però precises entrevistes. El silenci del món interior té una gran presència en la pel·lícula, i, amb poques accions, se l'ha portat bé.

L'últim d'aquest programa ha estat el Podul de piatrâ de l'Escola de Cinema Elias Kerejeta. El director Artur-Pol Camprubí és l'autor de la direcció de fotografia. La protagonista és la dona romanesa Angelica que viu en la Llista d'Aragó i la peculiaritat de la seva presència: la condició de ser present aquí i allí. La pel·lícula s'obre amb el naixement d'un poltre i la relació entre Angelica i el poble, i la presència del cavall. La pel·lícula, rodada en 16 mil·límetres, mostra les contundents decisions del director, amb una fina coreografia entre la llum i el moviment.

L'última pel·lícula que s'ha projectat ha estat la d'Aitor Merino, dins de la secció Zinemira. El director de la pel·lícula, Asier ETA Biok, ha presentat l'obra Fantasia que s'inicia en un viatge familiar i que es construeix també com a arxiu familiar. Merino ha rodat en la intimitat de la família un treball que ha madurat al llarg de quatre anys i mostra des de dins les alegries i els xocs entre els seus, posant el focus sobretot en els pares. El tipus de registre de la pel·lícula és fresc, domestico i molt familiar. Els pares es mostren tranquils davant el seu fill, confiats en la proximitat. El fet que el director estigui darrere de la càmera també altera els registres familiars i es converteix en el seu escenari la llar familiar. No obstant això, el registre de les coses més personals té un risc quant a la legitimitat del que es pot mostrar. De tant en tant, l'espectador té un sentiment que el que està veient no és ficar-se massa en els comptes dels altres, la qual cosa li fa sentir-se incòmode. En aquest sentit és un treball que toca les vores, ja que els pares es posen a la vista més que el director. Merino ha aclarit que es tracta d'un projecte desenvolupat en família i amb els més pròxims, ja que la seva germana Amaia també ha estat molt present. La pel·lícula comença amb el viatge que volen recordar en el futur i tracta de construir l'àlbum familiar del futur. Què és, en el fons, el cinema?