Més enllà del debat sobre el nou hospital que últimament s'ha batut, el sindicat LAB vol donar prioritat al servei públic: Osakidetza ha demanat que s'integri la clínica de l'Asunción i se subrogui als treballadors d'aquesta.

El secretari de les Federacions de Serveis Públics de LAB, Gorka Berasategi, ha defensat la necessitat de posar en marxa un servei públic de salut en Tolosaldea. "Cal acabar amb les privatitzacions i les concertacions que es donen en el sector de la sanitat". De fet, ha denunciat que el personal sanitari ha estat treballant sense mesures de protecció durant molt de temps i que la situació en els espais privats ha estat "encara pitjor".

Yoana Méndez, membre del sindicat LAB de Tolosa, ha recordat que el Govern Basc té un deute històric amb Tolosaldea, perquè és l'única comarca de la CAB que no té hospital públic, "a més ens han imposat un hospital privat concertat". Així mateix, ha afegit que té un deute històric amb els 350 treballadors d'Inviza, empresa que gestiona la clínica de l'Asunción: "Al llarg dels anys, els treballadors s'han vist obligats a prestar el servei en altres regions, en mitjans i condicions pitjors".

En aquest sentit, LAB ha afirmat que continuarà "defensant" als treballadors d'Inviza a través del Govern basc. Segons han explicat, el 98% dels treballadors de la clínica Asunción tenen un contracte fix i porten més de dos anys treballant en ell. A més dels drets dels treballadors, es pretén garantir els drets de tots els ciutadans de Tolosaldea, fent passos cap a un hospital públic.

També han denunciat l'actitud que està tenint Inviza: "Amb diners públics, amb els diners de tots els ciutadans, s'ha finançat un hospital privat; INVIZA s'ha emportat molts diners que és de la ciutadania en aquests anys".

Berasategi ha subratllat que en l'OSI Tolosaldea els diners públics s'ha emprat per a generar un benefici privat, i que, deixant de destinar aquests diners públics a mans privades, la ciutadania necessita un servei públic de qualitat. "Demanem que els diners que se li dona a Inviza es destini a millorar la sanitat per a acabar amb el balafiament de diners públics".

"Canvi d'actitud"

LAB ha recordat els passos que ha donat el PNB en relació a aquest tema: "En les eleccions de 2011, dos dies abans que el PNB perdés l'alcaldia, es va concedir la llicència d'obres per a l'ampliació de la Clínica de l'Asunción, que va ser declarada il·legal".

El sindicat abertzale s'ha mostrat preocupat pel canvi " d'actitud" que ha tingut la formació jeltzale en els últims temps. "Ha fet cas omís a les peticions que se li havien fet durant anys i de sobte, en vespres de les eleccions, van canviar radicalment el seu discurs i la seva actitud i van veure la necessitat de construir un hospital públic. En la nostra opinió, darrere de tot això hi ha un mer interès polític", ha afirmat Méndez.

LAB considera que Tolosaldea hauria d'iniciar una reflexió col·lectiva sobre el servei de salut que necessita.

La clínica de l'Asunción, en fallida en 1994, és gestionada des de llavors per Inviza, S.A. Inviza va assumir el deute i, per a començar a treballar, es va arribar a un acord amb la Hisenda de Guipúscoa, la Seguretat Social i Fogasa per a pagar el deute. Méndez ha explicat que, en lloc de pagar el deute, van crear una estructura empresarial "complicada", que "destina despeses a aquestes empreses", i des de llavors "no obté beneficis o obté beneficis de forma reduïda, no pagant el deute".

Segons ha detallat l'economista de LAB, Uxue Rodrigez, des de 1994, Inviza ha contret un deute de 4.094.320 euros amb la Hisenda de Guipúscoa, la Seguretat Social i Fogasa. "25 anys més tard, només ha pagat el 4.33% del deute i, de seguir així, hauria de complir 530 anys o més per a pagar el deute", ha apuntat.

Segons Rodríguez, en el pacte de fallida es recull que a partir del sisè any el 75% dels beneficis es destinaran al pagament. No obstant això, ha explicat que per a reduir beneficis, inviza a una empresa del grup, Geusa, a la qual subcontracta part dels seus serveis mèdics i, al mateix temps, li abona el lloguer de dos locals en Belate i Andoain. "A través del grup, els diners es desvia per a tenir menys beneficis i no haver de pagar el deute", ha afegit el president del Govern.

En 2013, Inviza va ser jutjat per "un canvi substancial en les condicions de treball", i Rodríguez ha transcrit literalment el que es va ratificar en la sentència: "Pot ser que la política de l'empresa es trobi dins dels criteris d'un grup d'empreses, la qual cosa explica les pèrdues sofertes". En aquest any, Inviza va proposar als treballadors una rebaixa salarial "quan van veure reduïda l'aportació del Govern basc", i Méndez aclareix que l'assumpte es va traslladar als tribunals i es va resoldre a favor dels treballadors.

L'economista ha subratllat que si no s'hagués desviat els diners del grup avui dia, el deute podria estar pagada. "La privatització ens surt molt cara; del Govern Basc arriba el 95% dels ingressos d'Inviza, són prop de 21 milions a l'any, i gairebé no s'accepten deutes ni impostos perquè l'objectiu és tenir pèrdues", ha explicat.

A més, Rodríguez ha recordat que les societats per a la promoció d'empreses com Inviza van quedar il·legalitzades en 2012, per la qual cosa "el frau segueix i continua existint".

A més, han denunciat que Inviza "no ha complert amb les seves obligacions", ja que "no ha presentat els comptes econòmics de 2019 en el registre mercantil; ha estat l'única empresa que no ho ha fet".