Heu signat el conveni i finalment s'ha creat la fundació. Podria resumir-nos els fets ocorreguts en els últims tres anys?

En 2021, per sorpresa, Bisbat, Ajuntament de Vitòria, Diputació Foral d'Àlaba i Govern Basc van aparèixer en els mitjans de comunicació anunciant que l'església de la massacre de 1976 es convertiria en Centre de Memòria. Es tractava d'un projecte promulgat amb molta antelació pels agents públics, entre els quals es trobava la iniciativa Memòria Gara, que va néixer en 2018, i que des del 3 de Març ens sumem al projecte. Al principi les institucions deien que era impossible i després ho van anunciar per si mateixes.

Amb aquest punt de partida, han estat anys molt difícils per a nosaltres. Ens hem sentit molt mal tractats. Però hem prioritzat la importància del projecte, sabent que les institucions no poden dur a terme el projecte si no es garanteix el nostre assessorament, participació efectiva i vistiplau. Creiem que el conveni de col·laboració que acabem de signar pot ser una eina per a garantir tot això.

Ara és el moment de construir la pròpia Memòria. Quins són els terminis previstos? En alguns mitjans de comunicació s'ha dit que pot obrir les seves portes el 3 de març de 2026, durant 50 anys.

En els últims tres anys representants del Govern Basc (consellers com Beatriz Artolazabal i Nerea Melgosa, viceconsejero com Rodríguez Ranz i directora de l'Institut Aintzane Ezenarro Gogoan) s'han embullat donant aquesta data de 2026 en els mitjans de comunicació i dirigint-la entre ells. Per a nosaltres és molt més important que la data d'obertura acordar una metodologia i una coordinació clara amb l'associació 3 de març. Crear un calendari comú no estaria malament, nosaltres tenim els deures fets i els presentarem un pla. En moltes ocasions sembla que vivim en un món invers: les institucions de pressa i improvisen a la recerca de titulars a curt termini, mentre que els agents públics demanden que el procés es basi en un protocol de treball consensuat.

L'associació i la iniciativa popular Memòria Gara han treballat molt en la reflexió sobre el que hauria de ser l'Espai de Memòria, analitzant, entre altres, els espais de memòria d'altres països del món. Quin és el vostre projecte?

Són molts els projectes que hem conegut i analitzat a tot el món en els últims anys. Hem pres referències molt interessants de les ja existents a Irlanda, Portugal, Xile, l'Argentina, l'Uruguai o Sud-àfrica. La conclusió més important que hem extret és que la memòria ha de relacionar-se amb els reptes actuals. És a dir, hem de crear un espai dinàmic, perquè la nostra memòria està viva en diferents lluites, perquè el 3 de març de Vitòria-Gasteiz abasta múltiples problemàtiques (lluita, migració, antifaxismo, feminisme…).

No podem oblidar que, a més d'explicar els fets de 1976, cal explicar una ruta popular de gairebé 50 anys, contrària al model d'impunitat espanyol i secundada per reivindicacions de diferents èpoques. El nostre projecte es basa en aquests eixos, en la construcció d'un espai d'expressions populars que han mantingut visqui la denúncia de la massacre de Vitòria. En lloc de mirar cap enrere a través de la memòria, hauria de ser una factoria de conscienciació per a construir un futur millor.

Estareu representats en el patronat de la Fundació el Bisbat de Vitòria, el Govern Basc, la Diputació Foral d'Àlaba, l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, l'Associació 3 de Març i Memòria Gara. No sembla fàcil que totes aquestes institucions coincideixin amb el que l'associació i la Memòria Gara volen, i la trajectòria d'aquests anys no ha estat la més adequada per a reforçar la confiança entre les parts. Però la fundació ja és una realitat: com imagineu el camí que seguirà?

El Govern Basc va decidir que la Memòria es gestionaria a través d'una Fundació i en la seva composició ens van imposar la presència del Bisbat. Ens han rebutjat algunes decisions, hi ha hagut moltes faltes de respecte. No obstant això, hem decidit continuar en el procés. Per sobre d'aquestes decisions institucionals, l'associació Martx3 és imprescindible per a la viabilitat del projecte. Estem disposats a realitzar un assessorament eficaç, però el procés ha de basar-se en la memòria pública. S'ha fet el que no es pot, ha vingut l'últim, i s'ha negat la capacitat d'influir al que sempre ha estat aquí. Haurem d'acordar què i com comptar, sense ratlles vermelles. Però de moment ens sembla més important tenir una metodologia comuna de treball. Mentre això no estigui, és molt difícil pal·liar les discrepàncies.

Com es prendran les decisions en el patronat?

El patronat està representat per 16 representants (Govern Basc 3, Diputació Foral d'Àlaba 3, Ajuntament de Vitòria-Gasteiz 3, Bisbat 3, Associació 3 de Març 2 i Memòria Gara 2). És a dir, segons la situació institucional actual hi ha 9 càrrecs públics del PNB-PSOE i el bisbat té més representants que les associacions de víctimes. Aquesta correlació de forces no es correspon en absolut amb la realitat que ha mantingut visqui la memòria del 3 de març en les últimes dècades. Amb aquesta aritmètica la majoria de les organitzacions té la possibilitat d'imposar el model de gestió, el disseny i els continguts. Però s'equivocarien molt si intentessin passar un corró per sobre de l'Associació 3 de Març i la Memòria Gara, perquè sense nosaltres el projecte no és viable.

Hem conegut a través dels mitjans de comunicació que, segons un informe encarregat per l'Institut Gogoratuz, l'església presenta greus problemes estructurals que poden provocar el “col·lapse” de l'edifici. Les reparacions s'han mesurat en 1,2 milions. Pot posar en perill el projecte o els seus terminis?

Gogorak va sol·licitar aquest informe en 2021, ens el van comunicar en el seu moment. No obstant això, des de llavors no s'ha realitzat cap intervenció per a resoldre aquestes qüestions estructurals, a pesar que Gogorak disposava d'una partida pressupostària de 250.000 euros per a gastar en el projecte, tant en 2022 com en 2023. L'any passat, EH Bildu va obtenir més finançament a Madrid, 600.000 euros, però el Govern Basc no ha utilitzat aquests diners. És necessari solucionar els problemes estructurals, però a més una de les preocupacions de l'associació Marzo3 és protegir les restes de la massacre que hi ha a l'església. Les marques de bala existents en la teulada de pissarra que envolta l'edifici, així com les existents en les vidrieres, han de ser catalogades, protegides i mantingudes com a prova del crim estatal. En la remodelació de l'església són indicis a tenir en compte.

A més de l'estudi topogràfic que identifica i vigila aquestes marques, és important realitzar una intervenció arqueològica en la trinxera existent en 1976. La trinxera envoltava l'edifici i tenia una profunditat de mig metre. En aquest espai que després es va cobrir, és possible que el dia del crim quedessin enterrats cristalls, fundes de bala i tot tipus d'objectes. És molt més important que hi hagi una planificació que reculli les nostres aportacions.

El 3 de març torna a les portes, enguany serà el 48 aniversari. Quines idees o reivindicacions tindran enguany els majors per part de l'associació?

Enguany la nostra associació compleix 25 anys. En 1999 ens organitzem per a reivindicar la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Això no significa que la denúncia de la massacre es va iniciar amb nosaltres. Des del primer dia el poble vitorià ha denunciat el crim d'estat del 3 de març de 1976. Per sobre de totes les repressions, criminalitzacions, oblits oficials i dificultats, enguany volem homenatjar als qui sempre han estat aquí en les últimes dècades. D'altra banda, l'associació se sumarà a la convocatòria dels sindicats ELA, LAB, ESK i Steilas. Perquè per a nosaltres fer memòria és sumar-se a les lluites dels treballadors actuals. Perquè, com sempre diem, el nostre millor homenatge és continuar lluitant avui i aquí per la justícia social.