Aquesta setmana, cada dia, els consellers del Govern Basc estan explicant en el Parlament Basc les funcions, intencions i compromisos dels seus departaments per a aquesta legislatura (2024-2028). La nova consellera de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, Ibone Bengoetxea, ha comparegut per primera vegada en el Congrés. Bengoetxea va néixer a Bilbao en 1967, graduat en Psicologia per la Universitat de Deusto, va començar la seva carrera política en 2003 a l'Ajuntament de Bilbao i ha estat director gerent de l'Associació de Municipis Bascos (EUDEL), on ha mantingut durant anys responsabilitats polítiques en l'àmbit cultural, entre altres coses, des de 2021 fins al seu nomenament com a conseller.

Cada vegada són més les veus que afirmen que la creació en basca és precària, especialment en els últims anys, perquè moltes de les persones que treballen en la creació cultural en basca s'han unit en Lanartean, l'Associació de Professionals del Basc. Quant a l'hemeroteca, Lanartea va comparèixer en la comissió de Cultura del Parlament fa any i mig per a reivindicar que el tancament d'aparadors i l'atenció als problemes dins de la casa, les polítiques culturals necessiten "mesures concretes" per a construir-se des de la creativitat i en basca.

Sembla que el nou Govern Basc farà cas a aquests clams, al que s'ha compromès, almenys. De fet, el conseller Bengoetxea ha dit en el Parlament Basc que el Govern Basc vol aprovar "un projecte nou i innovador per a garantir i millorar les condicions laborals d'artistes i creadors", així com "donar suport a la mobilitat dels creadors bascos", augmentant la seva presència en festivals, fires i fòrums internacionals. Missatge per a principiants: la idea de fomentar el "talent".

L'objectiu, en si mateix, no és nou per al Govern, ja que la passada legislatura el departament que dirigeix Bingen Zupiria va anunciar la seva intenció d'elaborar un estatut sobre els professionals de la cultura –en aquest context venia la compareixença del Parlament de Lanarte–, però finalment no es va materialitzar.

Amb els creadors en basc, què?

Bengoetxea ha destacat el compromís del seu departament per: "Promoure i facilitar la creació i la producció, especialment la de les dones i les realitzades en basca". A això ha afegit que vol influir en les percepcions dels ciutadans i que li agradaria que la societat "estigués orgullosa de la cultura que va néixer a Euskadi". I que tot el marc l'establirà el Pla Estratègic de Cultura 2028, que, com ha destacat en aquest article, estableix que el basc no és "l'eix" de la política cultural del Govern Basc, sinó "el transversal".

La pàgina 53 del Pla Estratègic diu el següent:

“Al País dels Bascos el basc té una atenció especial, tant en la creació com en la producció, tant en l'oferta com en la transmissió de la memòria. A Euskadi la cultura no es pot entendre sense la cultura basca, ni sense tenir en compte tot el context cultural basc. Les polítiques culturals del Govern Basc se centren en garantir la possibilitat de crear en basca, viure la cultura en basca i recordar-la en basca. En totes les línies de treball es fomenten especialment els continguts i serveis culturals en basc”.

Els tres eixos d'aquest pla són la creació, l'oferta i la transmissió –l'informe realitzat durant el mandat de Zupiria; Bengoetxea, ara, afegeix el quart: la digitalització–. Els continguts en basc es van incloure en aquest segon eix en el Pla Estratègic, pel que fa a l'oferta: "La comercialització i la difusió de la cultura s'ha de conciliar amb la responsabilitat d'oferir a la ciutadania una oferta cultural diversa i plural".

És a dir, la qual cosa es vol suggerir és que s'oferirà contingut en basc perquè l'oferta sigui “variada”. Per tant, com es pot entendre, el procés ve cap enrere perquè es vol oferir. En l'eix dels creadors, en el primer eix, no es fa esment als creadors que treballen en basc; ara, el nou Govern sembla haver canviat una mica el discurs: ha vinculat el basc a la creació i no a l'oferta.