Un succés de caràcter racista ocorregut al setembre de 2023 ha estat resolt amb justícia restaurativa i sense necessitat d'acudir a judici. L'Ararteko de Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba, que defensa els drets de la ciutadania enfront de les actuacions i polítiques públiques de les administracions basques, ha canalitzat el diàleg entre totes dues parts. L'organització social Zehar Errefuxiatuak va informar l'Ararteko que s'havia denegat l'accés a un local d'oci nocturn de Vitòria-Gasteiz a tres persones d'origen senegalès. L'Ertzaintza no va obrir ni va investigar cap atestat i la Comissió Jurídica de la Xarxa Eraberean, que pertany a l'Associació Basca de Refugiats Col·laterals, promoguda pel Govern Basc, en coordinació amb ACCEM, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones refugiades i migrants, va decidir denunciar “discriminació per origen racial o ètnic”, segons es pot llegir en la web de l'Ararteko.
Nou mètode d'acord
L'Ararteko ha assenyalat que les víctimes de danys i conflictes molt diversos "no tenien fins ara un altre camí que el d'acudir a procediments judicials i administratius". L'organització ha proposat una actuació per a tractar els conflictes i les discrepàncies des d'una nova perspectiva, i té com a objectiu principal treballar “sense jutjar i amb empatia”.
En la resolució de l'Ararteko s'indica que les dues parts s'han mostrat satisfetes amb el resultat de l'entrevista. “Mai vaig pensar que algun dia em convidarien que la gent m'escoltés, compartís els meus dolors i tristesa, la qual cosa he sofert molts anys per racisme des que vaig venir a Gasteiz”, ha declarat una de les persones que han sofert discriminació. L'amo del local ha destacat que el diàleg ha permès "entendre des d'un altre punt de vista el sofriment de la immigració".
Totes dues parts s'han demanat disculpes entre si: el propietari ha expressat la seva solidaritat “per tot el que van sofrir aquesta nit”; i la parella d'un dels afectats, “per les conseqüències que la campanya “ha causat en els servidors de l'establiment i en el propietari”.
L'amo del local i els afectats, durant l'entrevista
En paraules de l'Ararteko, “en una percepció bastant estesa, en alguns establiments d'oci es repetien comportaments específics”. El succés va tenir una gran repercussió social i es va organitzar una iniciativa veïnal, denominada Drets sense objeccions.
El propietari del local, davant les denúncies, va decidir posar-se en contacte amb l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i va sol·licitar el suport del “Servei d'Igualtat i del Servei de Convivència i Diversitat”. L'amo va amenaçar amb presentar una denúncia per difamació i insults.
Davant les diferents discrepàncies i actituds, Eraberean es va posar en contacte amb totes dues parts i la xarxa va sol·licitar a l'Ararteko que “estudiés si podia intervenir per a possibilitar un diàleg entre totes dues parts”. La institució va acceptar la intervenció, va proposar un cercle restauratiu a totes dues parts i, una vegada aprovat per ambdues, s'han reunit en la seu de l'Ararteko per a mantenir una entrevista amb l'ajuda dels interventors. En paraules de l'Ararteko, “les persones afectades i la resta de participants van poder parlar sense restriccions i arribar a acords perquè no es repeteixi aquesta situació en el futur”.