Sempre has viscut en Lekaroz?
Sí, allí vaig néixer, vaig créixer i em vaig criar, en els bells racons d'aquí i en la comunitat local. Tinc un vincle molt estret, tant amb la ciutadania com amb el poble. Hem begut de l'aigua fresca de Telleri, ens hem perdut en l'amagatall pels carrers i barris del poble, els nostres avantpassats ens han ensenyat el que és l'auzolan, ens han ensenyat això de la crema de Lekaroz de la boca dels vells del poble… Això és Lekaroz, i això és Baztan. La grandesa de la petitesa.
Quina opinió li mereix el projecte que volen fer en Aroztegia?
És una barbaritat enorme aquest macroprojecte destructiu que ens han imposat. No podem creure que aquest absurd projecte d'interès privat continua en marxa, amb gestions irregulars i passant per sobre de l'opinió i de les terres de la ciutadania, sense compassió i amb total impunitat. Sembla una pel·lícula de terror. El projecte sofriria greus danys al poble, a la vall i en la naturalesa: un model insostenible, un impacte ecològic, lingüístic, un model turístic que no encaixa amb la vall i un llarg etcètera.
De totes maneres, els danys no són només del futur, ja ha fet molt de mal aquest malson d'uns 15 anys de trajectòria; les preocupacions, els mals de panxa, els maldecaps, la por… el poble està potes enlaire des de fa temps. Uns quants omplen les butxaques, els és igual que passin per sobre de qui, que trepitgin a qui, que no vegin més que el seu propi guany.
Es disposa de les prades que s'han inclòs en les terres del projecte. Com ha estat la vostra experiència amb l'empresa?
La nostra família disposa d'un total de quatre terrenys dins del projecte, uns 20.000 metres quadrats que ens volen arrabassar sense vergonya. No oblidem que es tracta d'un projecte d'interès privat. El procés està sent extremadament llarg i penós. Portem molts anys caminant amb això i Aroztegia SL. Davant les irregulars gestions realitzades per l'empresa en el camí, els ciutadans afectats ens hem quedat cada vegada amb menys suports. Com van aconseguir requalificar 45 hectàrees de sòl agrari? Com van aconseguir convertir un projecte d'interès privat en PSIS o UGPS? Quan faltaven cinc dies perquè UPN esgotés el seu mandat en el Govern de Navarra, per a sorpresa de tots, va ser el propi Govern el que va tramitar aquest projecte com UGPS, retirant la competència a l'Ajuntament de Baztan i donant la veu a la ciutadania.
"Els afectats no hem vist ni un cèntim"
Això va suposar un cop tremend per a la ciutadania; des de llavors, amb el suport del govern, el promotor va prendre tranquil·lament les terres dels ciutadans que s'oposaven a ell en el projecte. No sols la terra, sinó també la ciutadania. Els afectats, en contra de la nostra voluntat, ens van incloure en una Junta de Compensació, i l'empresa pretén que els afectats participin en aquesta, incloent-hi benefici i costos. És a dir, quan volen fer una xarxa de sanejament, ens volen dir a nosaltres que la paguin.
Pot ser que la gent no ho sàpiga, però, en l'actualitat, al voltant de 20 parcel·les que estan dins del projecte són de la ciutadania i de les comunitats, no són seves. Són moltes les famílies de Lekaroz que tenen les seves terres en la zona, i no hem vist ni un cèntim. És més, l'empresa ens va dir als afectats que estaríem tranquils, que no ens anava a barrejar amb el projecte i que tot anava a sortir bé. La família que lidera el projecte ens va donar la seva paraula en 2013, enaltint els seus honors i valors com a garantia.
I ara?
El temps ho revela tot. En l'actualitat, la situació és la següent: ni un cèntim, els perjudicats entrant en una junta de compensació contra la voluntat, amb l'amenaça d'exaccionar els costos i sostraient els terrenys. En les últimes setmanes, quan van començar les obres de manera il·legal, sense permís ni avís, van entrar en les nostres terres, van talar els arbres dels nostres terrenys, van arrencar les lloses centenàries… Per si no fos prou, en les últimes setmanes hem hagut de viure l'asfixiant presència policial, identificats quan anàvem a veure com estaven les nostres veles. És vergonyós i terrible.
Quina és l'opinió general dels i les lekaroztarras sobre el projecte?
En les consultes i assemblees locals s'ha vist clarament que Lekaroz diu no al projecte. Hi ha uns pocs partidaris del projecte, però l'opinió de la majoria és clara. Quan hem parlat, no ens han volgut escoltar. Sembla que la veu de tots els ciutadans no val el mateix.
I sobre la resposta que han donat alguns ciutadans?
Només el poble pot salvar al poble. És clar i ho tenim clar. L'empresa Aroztegia S.L. ha aconseguit moltes coses amb el poder; va posar al seu favor als quals en el seu moment eren a l'Ajuntament, al seu favor el Govern de Navarra. Però la dignitat del poble no està en venda i a nosaltres no ens enganyaran. Això és el que queda: la lluita de la ciutadania.
«Sembla que la veu de tots els ciutadans no val igual»
Nekane ASTIZ GOÑI, Lekaroz
Per a això, poden haver-hi diverses vies, i les que s'han posat en marxa (plataformes, acampada, mobilitzacions…) han vingut amb molta força, i les han reforçat últimament. Tot és benvingut i tot és necessari. Els ciutadans hem acollit amb agraïment i esperança aquest tipus d'iniciatives i cadascun ha decidit com participar i mostrar la nostra solidaritat. Per exemple, la força, la valentia, el temps i la coherència de l'acampada són imprescindibles i ha estat una iniciativa que ha rebut una enorme resposta, tant per part dels quals han estat dins com dels que han col·laborat des de fora.
En aquest sentit, els ciutadans identifiquem una necessitat: oferir llits de solidaritat i de desacord amb el projecte. Som conscients que hi ha milers de ciutadans que s'oposen al projecte, però igual no tots ens atrevim a posar-nos davant d'una màquina. Per tant, els i les lekaroztarras hem començat a organitzar una sèrie d'activitats culturals. De moment, la resposta ha estat molt positiva i emotiva. L'objectiu és el mateix: paralitzar el projecte, no deixar morir el nostre poble i la vall, denunciar les injustícies i conscienciar. Aquesta lluita és encara llarga i tota força és benvinguda i necessària.
Quines conseqüències tindria continuar avançant el projecte?
En primer lloc, les conseqüències emocionals i psicològiques són innegables. Els que ja han viscut i els que venen: empipament, preocupació, impotència, por, tristesa, ràbia, fàstic… És clar que, personalment i com a poble, estem molt embullats. A partir d'aquí, ja he esmentat els efectes negatius de la realització del projecte: naturalesa, vida senzilla, llengua, cultura, tranquil·litat… tots sortirien perdent.
Desitja afegir alguna cosa per a esgotar?
Gràcies de tot cor a totes les persones que heu col·laborat en la defensa de les nostres terres i del nostre mode de vida. Si ho aconseguim, ho aconseguirem junts. Per tant, animo a tothom al fet que s'acosti el 15 de maig a les 17.30 a la plaça d'Elizondo. Han de sentir-nos, encara que ells no vulguin! Una vegada, Mikel Laboa va cantar: En la terra de Baztan, dins de Baztan, vaig anar a Baztan. Baztan dels Avantpassats. La nostra. Com volem per als pròxims?