- L'any 2022, Maig compleix 40 anys des del seu inici com a revista i l'any que ve complirà 40 anys amb la seva condició d'editorial. En l'acte d'obertura de la fira, Luzien Etxezaharreta ha rebut, a més de Maig, el reconeixement a la seva labor en les lletres basques i, una vegada finalitzat l'homenatge, s'ha unit a l'escenari l'editora de l'editorial Leire Lopez Ziluaga Susa. A continuació es recullen els aportats per la taula rodona Zubibiru.
Ambdues són petites editorials, però el que marca una diferència important des del punt de vista empresarial és: Que Maig mai ha pogut tenir a ningú a sou. “Això és una gran diferència de mi”, diu López, però al mateix temps reconeix que es veu immers en una contradicció permanent: “A final de mes cobrament, tinc un sou, però els escriptors que publiquen cobren una quantitat determinada per cada llibre, i dit de manera clara, no poden viure de fer literatura”.
Noves formes d'escriptura
Entre altres, un dels temes tractats entorn de la taula ha estat la qualitat i evolució de la literatura basca actual. Etxezaharreta, sense posar exemples concrets, ha destacat que en els últims anys ha predominat la tendència a favor del basc unificat, especialment al nord del Bidasoa, i que no s'utilitza el dialecte com abans: “Diria que tots utilitzen un format similar, com si s'universalitzés la cultura juvenil, i crec que no sempre ha estat per a bé. En l'expressió, per exemple, s'ha perdut”.
López matisa que se li fa “complicat” dir-li a l'escriptor com escriure, però també es mostra d'acord amb el que ha dit Etxezaharreta sobre la influència dels editors en la producció literària. A més, destaca que les publicacions senzilles suposarien una simplificació de la pròpia literatura basca i viceversa.
Qüestió de territorialitat
López es fixa amb freqüència en el llistat de publicacions de Susa, i el comunica de la següent manera: “Escric molt pocs escriptors del País Basc Nord, pocs alabesos, més navarresos, més biscaïns i la majoria guipuscoans”. En aquest sentit, creu que els models literaris són creats per qui crea i publica els continguts i, en definitiva, aquests escriptors marquen si els llibres són o no estructuralment complexos, i en el cas del diccionari el mateix.
El tema de la territorialitat ha estat abordat amb gust per Etxezaharreta, perquè és un assumpte que mira amb preocupació: “El Bidasoa a vegades s'expandeix, entre nosaltres treballem poc. La nostra realitat és que al Sud es compren poc els llibres d'Iparralde, perquè creuen que no podran entendre el basc impregnat de francès. I en Iparralde igual, es considera que aquest basc-espanyol no s'entén”.