Macron ha fet la seva roda de premsa el 12 de juny per a fer una lectura de les eleccions al Parlament. Sobretot ha tingut el moment de repetir que l'extrem dret i l'extrem esquerre són tots dos lanjeros exactament iguals. Encara que ha criticat l'una i l'altra, ha obert idees d'encant dels extremistes de la dreta: més seguretat i intimidació, menys migració i una autocrítica de no haver escoltat bastant la queixa dels ciutadans. Perquè sap que per a passar a la segona volta de les votacions i per a triomfar en ella serà imprescindible el vot dels de la dreta. I si en la segona volta té el RN enfronti, als de l'esquerra que els ha insultat els donarà un argument fàcil de tallar el camí a l'extrem dret. Quant al Front Popular de l'esquerra, perquè es tracta d'una "aliança vergonyosa" entre "els quals estan en desacord per a tot i els que no poden arribar a acords": "antisemitisme", "comunitarisme", "abandó", "antiparlamentarisme" són per a Macron el que significa el Front Popular.

En Anarte, l'esquerra ha aconseguit una unitat que semblava inimaginable fins a la nit electoral europea. És un exercici veritablement difícil, perquè les seves opinions i postures són fortes, tenen gana de poder i de poder en el camí, obstaculitzen. El feixista ha portat el risc real d'arribar al poder a prioritzar el consens. Han estat els primers despietats de cap de setmana, però s'han anat superant –de moment–. El 14 de juny s'ha celebrat una roda de premsa en l'antípoda de macronena, acolorida, multitudinària i plena de compromís per al canvi: "Canviarem vides" i "substituirem la por amb esperança, substituirem la sideració per la construcció". En total s'han acordat unes 150 mesures, fins i tot sobre les guerres palestines i ucraïneses que la dreta esperava beneficiar-se. Diuen que és el front que volen portar amb els ciutadans, també el govern, i com a mostra d'això ha estat el compromís d'un militant de Greenpeace i d'un treballador sindicalista que acaba de perdre el seu treball pel tancament de l'empresa.

El canvi profund és que un dels tres candidats a Ipar Euskal Herria pertanyi a la coalició abertzale EH Bai. Peio Dufau serà el candidat de la sisena circumscripció i Alain Iriart el vocal cinquè suplent. És sabut que en l'esquerra francesa també el jacobinisme i la falta de consideració real de les reivindicacions dels nacionalistes i vascófilos són habituals. Sobretot a París. Per això és especialment significativa l'elecció de situar a EH Bai aquí. Sí, davant el perill real de l'extrem dret, l'esquerra es comporta amb responsabilitat i sensatesa, i cal destacar.