El Parlament Europeu ha aprovat a Brussel·les les noves normes fiscals, que tornaran a les mesures que van quedar "congelades" amb la pandèmia fa quatre anys. En la votació s'han pres 367 mesures a favor i 161 en contra. Amb això es limitarà legalment el dèficit i l'endeutament públic. El Consell de Ministres d'Economia de la UE, Ecofin, ha seguit la senda iniciada.
Els Estats no podran tenir deutes superiors al 60% del seu Producte Interior Brut (PIB) i el dèficit no podrà superar el 3% del PIB. En qualsevol cas, les autoritats ordoliberales han acceptat una mica de "flexibilitat" als països endeutats: els qui superin el 90% de deute podran reduir-la gradualment, un 1% cada any, i els qui tinguin entre el 60 i el 90%, un 0,5% cada any. Quant al dèficit, la condició a reduir serà únicament per al període de creixement, fins a aconseguir el 1,5%.
Per a això, la Comissió Europea marcarà un "itinerari de referència" als Estats membres. Allí els explicarà què han de fer per a reduir el deute i el dèficit. A més, els Estats membres presentaran els seus plans a partir del 20 de setembre de 2024, en virtut dels quals la Comissió Europea establirà els ajustos fiscals.
La Comissió marcarà la "ruta de referència" als Estats membres. Allí els explicarà què han de fer per a reduir el deute i el dèficit. A més, els Estats membres presentaran els seus plans a partir del 20 de setembre de 2024, en virtut dels quals la Comissió Europea establirà ajustos fiscals
Austeritat 2.0
Austeritat i reducció. Els agents socials i ecologistes tenen clar que l'aprovat a Brussel·les significa això i afectarà directament la ciutadania. Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Ecologistes en Acció i Greenpeace han publicat un informe i un comunicat conjunt.
Així, l'ODG ha explicat que la UE "ha perdut una oportunitat" per a dur a terme una agenda feminista i una transició eco-social més justa, i han optat per "mesures fiscals que ens portin de nou a l'austeritat", ha explicat Nicola Scherer, d'aquesta institució.
Nuria Blázquez, d'Ecologistes en Acció, ha recordat que la Unió Europea ha decidit incrementar la despesa militar "mentre dificulti les despeses públiques d'altres sectors vitals com la salut, l'educació, la vigilància, el transport públic, l'accés a l'habitatge, l'aigua o l'energia".
"Austeritat 2.0", així ho han anomenat a la nova època, i per a Carlos García Paret de Greenpeace "és una molt mala notícia"
"Austeritat 2.0", així ho han anomenat a la nova època, i per a Carlos García Paret de Greenpeace "és una molt mala notícia". Considera que és necessari avançar cap a la democràcia fiscal posant més imposats als més rics i a les empreses.
"No es podran realitzar les inversions necessàries en infraestructures socials"
Segons l'informe emès per les tres institucions, en la nova era d'austeritat 2.0, només tres dels 27 països que componen la UE tindran capacitat suficient per a realitzar "inversió social i verd", Dinamarca, Suècia i Irlanda.
Per contra, divuit països tindran grans dificultats: "No podran realitzar les inversions necessàries en infraestructures socials, com a hospitals, escoles, per a dur a terme plans d'habitatge, o invertir en la transició ecològica i fer front a l'emergència climàtica". Per a això han utilitzat les dades proporcionades per la Confederació Europea de Sindicats i el New Economic Fundation.
Seran milers de milions d'euros. L'Estat espanyol tindria així 26.400 milions d'euros i l'Estat francès 53.000 milions d'euros. En el conjunt de la UE, s'estima que el dèficit d'inversió necessari per a fer front a les necessitats clau és de 400.000 euros.
"El marc fiscal no és un tema tècnic. És una qüestió política, que està en el centre del projecte europeu i que condiciona el benestar de milions de persones", conclouen.