Muntanyes d'Àlaba Ascas s'ha dirigit a la via judicial per a "tractar de protegir els hàbitats i espais afectats pel projecte de la central eòlica d'Azaceta". En concret, el 26 de desembre de 2023 va interposar recurs contenciós administratiu contra la Resolució de 24 d'octubre de 2023, del Director de Projectes Estratègics i Administració Industrial del Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc. Mitjançant aquesta resolució, el Govern va concedir l'autorització administrativa prèvia al projecte de Parc Eòlic Azazeta. Aquest projecte, promogut per Aixeindar S.A., afecta als següents municipis: Bernedo, Arraia-Maeztu, Alegria-Dulantzi, Iruraiz-Gauna i Sant Millán.

Anuncia que procedirà a recaptar fons per a finançar el procés judicial: "els de l'associació no cedirem en la nostra obstinació i continuarem treballant per a no destruir els nostres pobles i la nostra terra, sensibilitzant als nostres veïns i exigint a les institucions responsables que detinguin aquesta mala fe".

"Aixeindar, S. a. ha comès un frau de llei proposant la central eòlica d'Azaceta i Laminoria com dues centrals independents"

Així mateix, Montes d'Àlaba Ascas ha denunciat que "l'empresa Aixeindar S.A., promotora del projecte de la central eòlica recorreguda, incorre en frau de llei quan proposa les centrals eòliques d'Azaceta i Laminoria com dues centrals independents". Cada projecte contempla la instal·lació de 8 aerogeneradors amb una potència de 40 MW per projecte. Muntanyes Lliures d'Àlaba recorda que tots dos projectes se situen en la mateixa serra muntanyenca i que la separació entre tots dos és mínima. "Sens dubte, l'estratègia de l'empresa promotora és dura per a evitar les exigències de la normativa ambiental per a la central eòlica de 16 carrils, la qual cosa es posa de manifest en comprovar que tots dos projectes comparteixen les mateixes infraestructures d'evacuació fins al Centre de Transformació proposat".

"Les administracions, lluny de protegir els ecosistemes naturals i socials, canvien la llei a la mesura de les grans corporacions energètiques"

Montes d'Àlaba en la nota que ha obert Ascas denúncia: "En els últims anys, a Àlaba hem viscut un gran nombre de megaprojectes eòlics i fotovoltaics que, si es duguessin a terme, a més de la industrialització i privatització d'espais naturals d'alt valor, la qual cosa comportaria una pèrdua irreversible de la biodiversitat, suposaria una notable degradació de les zones rurals. (...) Aquests megaprojectes estan promoguts per les grans corporacions de l'oligopoli, la majoria tenen interessos en paradisos fiscals i alguns tenen a veure amb trames de corrupció i tenen el sí acrític i còmplice de les administracions competents. Aquestes administracions, lluny de protegir els últims ecosistemes naturals i socials que han sobreviscut fins avui a Euskal Herria, es limiten a cedir el progrés d'aquests megaprojectes, promovent canvis normatius "a la mesura" de les grans corporacions energètiques, com la Llei Tàpia o la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic, en tramitació.

Abans de res això, Montes d'Àlaba Aska ha sol·licitat un "canvi de model": "La cerca de solucions que minimitzin els efectes de l'escalfament global passa necessàriament per garantir la biodiversitat del planeta i la seva compatibilitat amb el medi natural i social del nostre territori. Això no és viable amb el model de transició energètica que ens volen imposar, que es basa en macroinstal·lacions d'energies renovables per a la producció d'electricitat i que, d'altra banda, necessita materials extraordinaris. Per això, és necessari obligar a canviar el model energètic per a reduir el consum fals i deixar el creixement i l'estractivismo com a base de l'economia".